4.1.18

L'ARANYA

Les aranyes em fan pànic.
Com m’agradaria ésser com Diana Dial, protagonista de “Fácil de Matar”, de Maruja Torres.
Actualment estic a una clínica per a lesió del maluc que m’impossibilita moure’m.
Ahir, a l’hora de la migdiada, ... quan estava més tot sol que la una, vaig veure una aranya en el marc del televisor de la paret. El monstre va començar a caminar pel costat de l’aparell. Després desaparegué per darrera, per un moment, però va reaparèixer a la paret i, poc a poc, va començar a baixar cap al llit.
Ja us he dit que en fan por les aranyes i jo veia que vendria cap a mi. Estava immobilitzat i no podia fer res per evitar que s’acostés.
“Si fos com Diana Dial, no patiria gens, però sóc un covard”.
Vaig comprovar que el seu camí es dirigia directament al llit i el meu cap va començar a pensar com em podia defensar. Tenia poques coses a mà. Vaig optar per la botella d’aigua. L’aranya ja estava prop. Vaig intentar donar-li un cop amb la botella però l’aranya donà un petit i àgil salt i s’amagà darrera l’interruptor del llum. Poc després continuà el seu camí en una altra direcció i va desaparèixer no sé a on.
Poc temps després en vaig oblidar del perill que havia sofert.
Resulta que l'aranya va tornar aparèixer dos dies després, però la meva dona li va pegar un toc amb una revista i ara tenim una aranya morta a la col·lecció. Vaig fer que la me mostràs abans de llançar-la per l'WC.
Diana Dial ho va fer més pràctic:
"La dejó quedarse y se dio la vuelta. Ha dormido con cosas peores. En el despertar la araña es una mancha de sangre y restos oscuros. Diana se limpia la huella que el insecto ha dejado en su muslo al morir aplastado".
Impressionant!