“Les Pomes d’Or” és un conte diferent per moltes
coses
Encara que la narració segueix la tradició en la seva estructura narrativa - plantejament, nus i
desenllaç – té elements originals que fan la història més interessant.
Cada capítol té
una entrada curta en forma de poema que intenta resumir algun aspecte del text
narratiu que va a continuació. També la
majoria de capítols inclouen una història dins el relat.
Quan al contingut,
l’entorn és un element essencial. La història transcorre en un medi natural
encara poc transformat per l’home on el bosc i la garriga omplen el paisatge. Concretament passa a una època tan poc coneguda com és la talaiòtica abans de l'arribada dels romans
La descripció dels
paisatges i de llocs fan innecessàries les il·lustracions perquè permeten al lector
fer-se una idea quasi fidel d’allò que es descriu.
Els personatges
que formen part de la narració queden oberts a la imaginació del lector que pot fer-se la seva pròpia imatge.
Per altra banda, el relat conté diverses referències mitològiques que donen joc a una ficció un poc allunyada de la realitat possible i també, en algun moment, fa l'ullet al llenguatge de les rondalles populars.
El plantejament
de la història acaba en el moment que succeeix un accident a un familiar que
obliga al protagonista – com passa a les
gestes medievals o a molts de contes - a posar en risc la seva vida per a trobar el remei que salvi el seu germà petit.
El viatge
iniciàtic del protagonista es converteix en el nus de la narració: preparació
del camí, de les estratègies i de les decisions que haurà de prendre en els
moments del més perill.
El desenllaç no pot esser contat però té un final enigmàtic que possibilita continuar l’aventura.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada