17.10.17

ROC, EL PORC SENGLAR

Una vegada, fa molt temps, en el bosc d'alzines va néixer un porquet senglar. La seva mare li va posar per nom, Roc.


Roc mamava mot i ben aviat es va fer gros i la seva mare li digué:
- Roc! Vés a jugar sota aquella alzina.
Roc va obeir la seva mare i va sortir a jugar...
Ben aviat varen aparèixer uns conillets que s'hi acostaren i li demanaren si volia jugar amb ells.
Roc els mirà i en veure'ls tan petits va grapar la terra amb les seves ungles per fer un nigul de pols i va grunyir als conillets que fugiren espantats tots pensant que Roc no era sociable.
Al cap d'un poquet aparegueren uns estornells i el porquet senglar va fer el mateix i els estornells volaren enfora pensant que Roc era un maleducat.
Més tard aparegueren uns ratolins i en Roc en lloc de jugar amb ells els va fer un gruny i ells fugiren a amagar-se i pensaren que era porc senglar poc amable.
Va passar el temps i en veure que no venia ningú a jugar amb ells el porquet va tornar al cau on era la seva mare i aquesta li va demanar si havia fet amics. Amb això ell va quedar aturat sense contestar i va pensar que es devia haver equivocat quan va fer fora tots els animalets que s'acostaven a jugar amb ell.
Dins l'amagatall va trobar una pedra rodona i va posar-se a jugar amb ella fins que es va adormir.


El sendemà, la mare el va enviar a jugar sota l'alzina i el porquet va anar-hi amb la pedra rodona.
Al cap d'un tens aparegueren tres porquets com ells i ara si que fou ell que els va dir:
- Som en Roc! Voleu jugar amb mi amb aquesta pedreta?
Els porquets tenien juguera i respongueren afirmativament. Així que jugaren a prendre's la pedra amb els morros un a l'altre.
Aviat aparegueren els conillets a veure què passava i miraren el joc. Un poc després els estornells es posaren sobre l'alzina a mirar el joc. Després s'acostaren els ratolins i demanaren als porquets si podien jugar amb ells. Els poquets digueren que si i al final feren dos equips mesclats de porquets, conillets, estornells i ratolins.
Roc, el porquet senglar, a poc a poc, havia recobrat els amics.
I conte contat, conte acabat. i esper que us hagi agradat.

15.10.17

LA GRANOTA I EL RATOLÍ


Una vegada un ratolí es va trobar amb una granota que prenia el sol a la vorera del torrent que barrava el pas per on havia de seguir.
El ratolí que era molt viu va idear una manera de passar i va demanar a la granota:
- Granota, que no em passaries a l’altre costat del torrent. Si ho fas no et faré cap mal perquè tenc unes dents molt esmolades que et tallarien aquest coll tan gros que tens.
La granota per por a un atac va consentir, però amb mala intenció li va dir:
- Ho puc fer! Però amb aquesta corrent d’aigua convé que ens fermem una corda a la poteta i així si caus et recolliré i arribarem a l’altra costat del torrent.
- D’acord – va dir el ratolí.
Aleshores cercaren un cordill i es fermaren un pota de cada un amb un bon nus.
- Ara ja poden passar! – va dir la granota.
El ratolí es va posar sobre la granota i aquesta va entrar a l’aigua amb cura de no fer caure el ratolí. Però quan foren a la meitat la granota es va ficar sota l’agua per enfonsar el ratolí que amb el cordill fermat no podia treure el cap de l’aigua.
A punt estava de morir quan un falcó va veure el dos animalets sota l’aigua i amb una embranzida es llançà a l’aigua i va atrapar la granota i el ratolí fermat a la seva pota.
- Quina bona sort, avui tenim ració doble!