LA GRANOTA I EL RATOLÍ

Una vegada un ratolí es va trobar amb una granota que prenia el sol a la vorera del torrent que barrava el pas per on havia de seguir.
El ratolí que era molt viu va idear una manera de passar i va demanar a la granota:
- Granota, que no em passaries a l’altre costat del torrent. Si ho fas no et faré cap mal perquè tenc unes dents molt esmolades que et tallarien aquest coll tan gros que tens.
La granota per por a un atac va consentir, però amb mala intenció li va dir:
- Ho puc fer! Però amb aquesta corrent d’aigua convé que ens fermem una corda a la poteta i així si caus et recolliré i arribarem a l’altra costat del torrent.
- D’acord – va dir el ratolí.
Aleshores cercaren un cordill i es fermaren un pota de cada un amb un bon nus.
- Ara ja poden passar! – va dir la granota.
El ratolí es va posar sobre la granota i aquesta va entrar a l’aigua amb cura de no fer caure el ratolí. Però quan foren a la meitat la granota es va ficar sota l’agua per enfonsar el ratolí que amb el cordill fermat no podia treure el cap de l’aigua.
A punt estava de morir quan un falcó va veure el dos animalets sota l’aigua i amb una embranzida es llançà a l’aigua i va atrapar la granota i el ratolí fermat a la seva pota.
- Quina bona sort, avui tenim ració doble!