Conten que el rei Djemchid de Pèrsia va estendre a les seves terres la civilització, les arts i l'agricultura. La vinya va ser una de les plantes que més va conrear per tot el seu regne. Tant li agradava el fruit d'aquesta planta que va decidir emmagatzemar els raïms recollits durant la verema per consumir-los durant l'hivern i, d'aquesta manera, no haver d'esperar fins a la següent floració.
Així que va fer traslladar als soterranis de palau les fruites que va emmagatzemar en alfàbies. Al cap de poques setmanes es va estendre la notícia que alguns dels guàrdies que custodiaven els subministraments havien mort. Es va especular que el rei guardava un verí mortal en aquestes dependències, però no eren sinó els gasos que emetien els raïms, que sense ningú saber-ho havien començat el procés de fermentació.
Una nit, una de les concubines del rei, desgraciada perquè havia perdut els favors del seu senyor va decidir suïcidar-se bevent el beuratge verinós que hi havia en les alfàbies on s'emmagatzemaven els raïms, pensant que així acabaria amb la seva desgràcia. No obstant això, la seva destinació no va ser la mort. En beure el líquid, una felicitat radiant va envair a la jove que es va presentar davant el rei amb una alegria contagiosa que li va fer preferir-la entre les altres concubines del seu harem.
En descobrir el rei l'efecte que la beguda del soterrani havia causat sobre la seva amant, va anomenar aquesta beguda amb el nom de "Darou é Shah" que significa "El remei del Rei". I és precisament d'aquesta paraula persa d'on deriva el nom de Shiraz, o Sirah, cep provinent d'aquella antiga regió i que avui seguim utilitzant per a l'elaboració d'un excel·lent vi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada