11.6.17

LA INSPIRACIÓ DE CAMPOAMOR




LES TRES GRÀCIES
Segons la mitologia grega, les Tres Gràcies són les filles de Zeus i de la nimfa Eurínome. Elles es diuen: Eufròsine (brillant), Talia (flor) i Aglaia (bellesa), elles tres viuen al Mont Olimp amb els altres déus però amb qui més es solien ajuntar era les Muses. Una d'elles, Aglaia es va casar amb el déu artesà Hefest. Les Gràcies juntament amb les Muses inspiren els artistes i poetes.

A l'Antiga Grècia les Gràcies representaven la joventut, l'amor, la bellesa i l'alegria de viure i una vida intensa en tots els aspectes lúdics, la dansa, la música, el desig i la sexualitat fora del matrimoni, etc. Pels renaixentistes  en canvi, encarnen la castedat, l'amor i la bellesa.



 Per llegir més dolores de Ramon Campoamor:


10.6.17

EL CRIM DE SANT JORDI DE 1929






[A Sant Jordi, a l'hort de Can Real, un missatge assassinà a l'esposa de l'amo i al seu fill de poca edat. El crim "va coure dins tota Mallorca", en paraules de Bartomeu Crespí, autor del romanç que narra amb tots els pèls i senyals el succés. La policia començà a investigar. Als pocs dies ja s'havia detingut a un sospitós. La literatura estableix que en un crim de classe alta l'assassí és el majordom; en un crim rural assenyalaria al missatge.]


La premsa sensacionalista és una germaneta de la caritat comparada amb els romanços que es publicaven a Mallorca per narrar els crims més horrorosos. En 1930 va sortir d'impremta en dos lliuraments “L’ horrorós crim de Sant Jordi” glosat per en Bartomeu Crespí.


El 19 de novembre de 1929 en la finca de Can Real van ser assassinats la madona i el seu nin de 29 mesos.


La víctima adulta era una bona persona:
"Diu el qui la coneixia 
qu´era una dona de bé 
feya, en haverlé manesté 
tots es favós que poría".

El menor irradiava ternura a tots, però, pel que es veu, excepte a l’assassí:
"un ser de tan poca edat 
el cor no li remordia? 
y rahó de sobre tenia 
per tenirlos voluntat".


Aquest romanç és diferent a uns altres que hem vist. Primer per la seva grandària tipus octavilla; segon per la seva extensió que supera els 800 versos en els seus dos lliuraments; i tercer perquè està imprès en paper de qualitat, res a veure amb el tipus calma de la majoria.


La descripció del crim posa els pèls de punta:

"Ha declarat, qu´entre dia

per consumà el seu secret

va ermolà bé es guinavet

axí com ell sabía

porque cuant l´emplearia

tayàs per tort i per dret

per deixar es crimen més net

escrit de lo que ell volia...".


Mentre l'assassí perpetra el seu fellonia, els altres protagonistes teixeixen una escena tendra i plàcida:
"Mentre es nin s´adormia  
dins el calor maternal 
seguit d´el curs natural 
besos y mimos cohia. 
Sense pensá que seria 
flor del cariño final".


La fatal confluència d'assassí  i víctimes es narra amb detall de rastrejador de la secció de successos o de novel·lista de fèrtil imaginació:

"Sa posa en el llit vestida

y fatigada p´el trebay

a dins el més curt espay

 la tengué mitx adormida

tan pronta va essé ferida

de l´arma de punta y tay

exhalá un amarg ¡ay!

darrera aquell ¡ay! sa vida".


Per desgràcia el nin es despertà i contemplà l’escena. Això li costà la vida.
"Veus lo qu´he fet de ta mare? 
Lo mateix fare de tú?".
Diu l'assassí a la seva propera víctima.

Palma i tota Mallorca va quedar commocionada pel crim i van començar les recerques... 
Això queda imprès en la segona part del romanç d’en Bartomeu Crespí:

"El misatge el segón dia
qu'estava incomunicat

de nou vá essé preguntat

del Jefe de Policía.

Va dí tant clá com sabía:

–vaig cometre s'atentat

devant una cantidat

que l'amo me prometía–".


Ara comença l'embolic que haurà de desentranyar el tribunal. L'espòs també va ser empresonat i els investigadors van idear una treta:
"Pel pati los amollaren 
amb els altres penitents 
dins un espay curt de temps 
los dos reos sa trobaven".

Tots dos van evitar caure en la provocació, per la qual cosa tot s’hauria de decidir en el judici.
"Lluytant dins el temporal 
sabent és vent d'hont vènia 
cada defensó seguia 
sa ruta per cadascú".

El judici va començar entre una gran expectació, en el qual cada part va mantenir les seves postures. L'assassí confés, que ho va fer per encàrrec del marit. L'assenyalat, que gens sabia de l'assumpte.

"Pero el fiscal parla fort

amb sa lley que los aplica

qu'el Códig los califica

a dues penes de mort".


Un, el “missatge” poc tenia que salvar. El marit en canvi es jugava molt:

"Peró lo seu defensó

les rodes de la Lley frena,

protesta cuantre la pena

y vol l'absolució.

Afirma qu'el procesat

falta no fá qu'el defensa

perque la seva ignocenci

eclipse la falsedat".


Aquesta defensa, que dirigia Fernando Pou, va desagradar al públic i el president del tribunal va ordenar el desallotjament de la sala. Al final va aconseguir demostrar la innocència del vidu amb arguments de pes per a l'autor del romanç, encara que d'escàs contingut jurídic:

"Desde el Tribunal de Deu

vengué la sentenci clara

perque es just y no repare

dant a cada cual lo seu

bé s'explica, Bertomeu,

no heyá excepció tan rare

capás de matá un pare

sa dona y un fiet seu".


[Adaptació de dos articles del periodista Joan Riera publicats en el Diario de Mallorca els dies 3 i 8 d’octubre de 2014.]

9.6.17

CRÒNICA D'UNA BRUIXERIA


A principis de l'estiu de 1955 succeïren uns fets que podem qualificar de summament escabrosos i sobre els quals no sabem el final.
El dia 4 de juliol es destapava la notícia, a primera plana: "Havien intentat assassinar a una bruixa perquè havia fet mal a una família de Muro".
Qui ho denunciava era L'home al qual havien proposat fer de sicari i que seria ben recompensat.
L'home nomia Antoni Vicens Albons i tenia 29 anys, jornaler i també veïnat de Muro.
Aquest home és qui va anar a la comandància de la Guàrdia Civil d'Inca a denunciar els fets següents:
"Mentre estava jugant a cartes a un celler del poble se li presentà un conegut que nomia Bernat Perelló Mulet i li havia proposat matar a una dona de Manacor perquè, segons ell, havia embruixat a familiars propers seus. Per fer el "treball", si el duia a bon terme, percebria un muntant quinze mil pessetes i durant el temps que duràs la preparació, seixanta-cinc pessetes diàries, quantitats que li abonaria el seu cosí perquè era l'interessat en la "liquidació".
La Guàrdia Civil, després d'estudiar el cas va veure que mancaven proves i que s'hauria d'agafar al "contractista" in fraganti. Els agents feren que el denunciant seguís els contactes amb el proposant i després d'unes quantes reunions detingueren a Bernat Perelló Mulet, natural de Muro.
En el de transcurs de l'interrogatori, ell va dir que no coneixia el nom de la víctima però que aquesta es dedicava a activitats de bruixeria i que havia causat greus perjudicis a familiars del seu cosí. Per aturar el mal que feia havien contactat amb un bruix de Sa Pobla que nomia Ramon perquè, amb la utilització de màgia negra, fes desaparèixer a la bruixa, però el seu poder no va servir per això.
Al final es va saber que la fetillera era madò Catalina Muntaner de Manacor i que el crim s'havia de produir mentre el que l'instigava era a Barcelona de viatge, amb la finalitat que no el poguessin denunciar de l'assassinat.

Tot això ho podeu trobar a la premsa d'aquell moment, no m'he inventat res. 

8.6.17

EL DONZELL DE BINIATRÓ (i III)




Es conta que Ramon Llull quan era jove era molt fogós i enamoradís. Patge d'un príncep, ben alimentat a l'Almudaina i gaudint de bona salut, l'home devia tenir sobrada ardorositat. Per això quan va sentir parlar de la moreta de Gabellí li vengueren unes ganes boges de conèixer-la. I cap allà se'n va anar a trot de cavall, al casal que, aleshores, era d'un cavaller tarragoní, amic i company del seu pare des que s'havien ajuntat amb el rei en Jaume per a la conquesta de Mallorca.

La llegenda diu que el donzell de Biniatró va entrar a cavall dins la clastra de Gabellí i allà, la cavalcadura va començar a potejar nerviosament l'empedrat. Des del Bosc Gran, el cavall havia baixat a galop i ara seguia inquiet. Quan la jove mora que estava regant les plantes de la clastra va sentir tal remor, li vengué un tremolor que l'obligà a amagar-se sota el portal de la tafona. Quan en Ramon la veu, tractant d'asserenar-la, emprant tota la finor de la qual era capaç un cortesà, li digué:

- Tabuaia! Tabuaia, és un cavall dòcil!

La jove mora, gelosa de la seva intimitat però veient-se cridada pel seu vertader nom per un cavaller, s'empegueí i no va alçar el cap. El donzell de Biniatró, baixant del cavall, s'acostà a la jove i amb la mà li va fer aixecar el rostre, i mirant-la als ulls va quedar sorprès. L'home es va torbar: en la seva vida havia vist una cara tan angelical i, assaborint la dolçor d'aquella nina, va tornar a dir:

- Tabuaia! Jerònia de Gabellí...
Ella, amb la seva llengua, contestà:
- Barak Allahu Feekum! Syyd!

En aquell precís moment va aparèixer el senyor de Gabellí i convidà a Ramon a entrar al casal.

Conta la llegenda que en Ramon pres d'un encisament captivador es va quedar mirant la jove per uns instant fins que una veu greu li va repetir la invitació per entrar al casal.
Ermita de Sant Miquel


També conten que un altre dia que passejava a cavall per les terres del Pla de Tel, l'animal es va desbocar i en una correguda infernal, va anar a parar dins el torrent de Sant Miquel, just al pont del xaragall de Gabellí.

7.6.17

EL DONZELL DE BINIATRÓ (II)




Quan el jove Ramon Llull anava a veure els seus pares a l’alqueria de Biniatró aprofitava les seves estades per a conèixer uns dels lloc més bells de la terra mallorquina: la vall de Sant Miquel. La presència del donzell, enllestit amb la indumentària cortesana, passejant a cavall per les terres de Monnàber, s’Ullastrar i Gabellí, devia esser tot un esdeveniment...

En aquell temps ja estava construïda l’ermita de Sant Miquel que era la Parròquia de tota la comarca i que també degué visitar el nostre sorprenent cavaller.

Gabellí, que llindava amb la finca de Biniatró, era el millor verger agrícola del pla de Tel, precisament on fou construïda sobre un antiga mesquita, la parròquia de Sant Miquel.

Aquest bell paratge on es troben les Fonts Ufanes va esser alqueria mora molt estimada i desitjada per l’abundància d’aigua i possibilitats ramaderes.

Aquestes dues finques, les de Biniatró i Gabellí foren les preferides pels nobles i cavallers que acompanyaren el Rei Jaume I en la conquesta de Mallorca. El fet que edificassin una església d’estil gòtic ran del torrent de Sant Miquel, vol dir que la comarca estava molt poblada.


La història ens conta que els moros que abans de la conquesta foren propietaris de finques de la comarca, d’acord amb el Llibre del Repartiment, es quedaren “in condicione Domine”. Aquestes famílies passaren d’esser amos a esser criats. Bastants, resignadament, es sotmeteren  als conqueridors.

Entre els àrabs vençuts, es conta que a Gabellí hi havia una bella al·lota adolescent, filla del moro Abdelkader. S’anomenava Tabuaia però el beneficiat del Repartiment li posà el nom de Jerònia.  La seva bellesa ben aviat transcendí per tota la comarca del Pla de Tel I de sant Miquel.

Senyors, menestrals i pagesos, tothom en parlava de la seva bellesa encara molts pocs l’havien poguda veure.  

Aquí apareix una història que es conta per aquelles terres que no  saben si és certa o un llegenda popular.