25.9.16

L'ARMAMENT DEL FONERS


Els foners anaven equipats amb un escut de pell de cabra i una javelina de punta de ferro o endurida al foc per a la lluita cos a cos. En el combat usaven tres fones: una era més grossa, per als tirs més llunyans, cenyida a la cintura; una altra de mitjancera que es duia a la mà; i una de més petita per als tirs més propers, que duien envoltada al cap. 

Fona actual
El projectil es podia llançar de diferents maneres, però tenien (bàsicament) tres tipus de tir (un per a cada fona). Les fones les feien (i encara es fan) de corda, amb sis vencisos de corda com si es fes una trunyella. Els projectils, que llançaven després de voleiar tres vegades les seves fones, podien ser de pedra, terracota o plom. Podien arribar a pesar fins a 500 grams, i els seus efectes sobre les tropes enemigues eren de gran potència.
Com construir una fona 

24.9.16

EL MITE DELS GEGANTS

En els primers historiadors mallorquins veim l'inici de la preocupació pels orígens, presentant gran varietat d'interpretacions per explicar el problema. Així ocorre amb un dels autors considerats avui com clàssics en la historiografia balear: Joan Binimelis.


Les seves opinions no són més que un cúmul de dissertacions fantàstiques i extravagants que es perden en llargues divagacions mitològiques, probablement basades en els textos bíblics.

En resum s'inclina per creure en el gigantisme dels primitius indígenes mallorquins, arribant a afirmar que els "primers pobladors d'aquestes illes procedeixen d'aquelles gents caldees que van baixar de les muntanyes Càspies i van passar de l'Àfrica en companyia de Túbal".

L'aspecte del gigantisme ho explica i fonamenta en les troballes humanes, avui dia naturalment incontrolables, que es van realitzar en la seva època, especialment en coves de Manacor i Artà, igual que en l'estudi de les construccions ciclòpies, que en 1503 forçosament devien presentar un aspecte molt distint de l'actual: més abundància de monuments i millor conservació dels mateixos, amb la qual cosa adquiririen un aspecte de considerable monumentalitat.

Binimelis localitza vagament estacions i descriu els molts edificis que hi ha en la Illa "d'unes grans pedres assentades unes sobre unes altres, sense betum ni calç. I són tan grans que els quals avui viuen queden mirant-les, admirats, i fan judici cert dient que els fabricants de tals edificis forçosament havien de ser gegants o dimonis"

23.9.16

ELS POBLES COLONITZADORS

Els grecs, fenicis, cartaginesos i romans són els principals invasors de les grans civilitzacions mediterrànies. Aquestes invasions seran primerenques i probablement causants del primer poblament estable a les illes.
El nom de les Illes Balears prové del grec Βαλλιαρεῖς, nom amb el qual eren conegudes des de l'Antiguitat clàssica. Els autors grecs i romans derivaven el nom del poble de la seva habilitat com a llançadors (baleareis, βαλεαρεῖς, de ballo, βάλλω), encara que Estrabó considerava que l'origen del nom era fenici. De fet, l'arrel bal- té un origen fenici; potser les illes foren consagrades al déu Baal; la similitud amb l'arrel grec ΒΑΛ (en βάλλω), i l'ocupació de les persones, podrien ser el fonament de l'assimilació d'aquesta designació al grec. Que el seu origen no sigui grec, s'ha inferit del fet que el nom grec més comú per a les illes no és βαλεαρεῖς.




Els fenicis s'estableixen a l'illa d'Eivissa el segle VIII aC, i el 654 aC funden la ciutat d'Eivissa passant a convertir-se, gràcies a la seva privilegiada i estratègica ubicació, en el centre del comerç mediterrani occidental. Durant la Segona Guerra Púnica, l'illa pacta amb Roma una capitulació que li permet conservar autonomia política i econòmica. El general cartaginès Magó intenta entrar a l'illa i, en no permetre-li els eivissencs, intenta desembarcar a Mallorca. En fracassar l'intent de desembarcar a Mallorca, decideix posar rumb a Menorca, on s'estableix temporalment i tradicionalment s'ha dit que funda Maó (avui això es posa en dubte). Els foners menorquins s'uneixen als exèrcits cartaginesos. La necròpolis púnica d'Eivissa, formada per unes cinc mil tombes, data d'aquesta època.
Acabada la Guerra Púnica, els romans intenten sotmetre Mallorca en diverses ocasions, però fracassen fins al 123 aC, quan les hostes de Quint Cecili Metel cònsol de Roma, anomenat per això "el Baleàric", conquereix l'illa i funda amb tres mil colons les ciutats de Palma i Pollentia (a Alcúdia). Expliquen els historiadors que les tropes invasores van ser rebudes per una pluja de pedres llançades pels foners, mítics i avesats llançadors que perviuen en l'art i la memòria col·lectiva. Gairebé dotze anys després de la conquesta ja s'havien integrat a la campanya africana dels exèrcits romans. Al segle IV, l'emperador Teodosi va unir les Pitiüses a Mallorca i Menorca per formar la província de les Illes Balears el 395.

[Informació provinent de Viquipèdia]

MESURES ANTIGUES

Equivalència amb el Sistema Internacional (SMD)

Per a àrids (cereals)

 

Mesures de capacitat

Unitats mallorquines
Sistema internacional (SMD)
1 quartera
70,340 L
1 barcella
11,723  L
1 almud
1,954 L
1 quart
0,488 L
1 setè
0,279 L

Mesura de massa

Unitats mallorquines
Sistema internacional (SMD)
1 carga
122,10 kg
1 quintal
40,70 kg
1 arrova
10,18 kg
1 lliura
407 g
1 unça
33,92 g
1 quart
8,48 g
1 adarme
2,12 g
1 grà
0,059 g
1 lliura carnicera
1,221 kg
1 terça
407 g

Per a vi i licors

Mesures de capacitat

Unitats mallorquines
Sistema internacional (SMD)
1 quartí
26,676 L
1 quarteró
6,669 L
1 quarta
1,026 L
1 quartó
0,513 L
1 lliura
0,417 L

Per a l'oli

Mesures de capacitat

Unitats mallorquines
Sistema internacional (SMD)
1 somada
97,416 L
1 odre
48,708 L
1 mesura
16,236 L
1 quartan
4,059 L
1 lliura
0,451 L
1 unça
0,038 L

Unitats de longitut

Unitats mallorquines
Sistema internacional (SMD)
1 cana (vuit pams)
1,568 m
1 vara
0,784 m
1 pam (quatre quarts)
0,196 m
1 quart
0,049 m
1 dit
0,016 m
1 tornall
25,34 m
1 destre
4,22 m
1 llegua
6.826,7 m

Unitats de superfície

Unitats mallorquines
Sistema internacional (SMD)
1 quarterada
7.103,12 m²
1 quartó
1.775,78 m²
1 hort
443,95 m²
1 destre quadrat
17,76 m²
1 cana quadrada (64 pams²)
2,43 m²
1 pam quadrat (16 quarts²)
0,038 m²
1 quart quadrat
0.0024 m²

Unitats cúbiques

Unitats mallorquines
Sistema internacional (SMD)
1 cana cúbica (512 pams³)
3.796 m³
1 pam cúbic (64 quarts³)
0.038 m³
1 quart de pam cúbic
0.0024 m³