Els grecs, fenicis,
cartaginesos i romans són els principals invasors de les grans civilitzacions
mediterrànies. Aquestes invasions seran primerenques i probablement causants del primer poblament
estable a les illes.
El nom de les
Illes Balears prové del grec Βαλλιαρεῖς, nom amb el qual eren conegudes des de
l'Antiguitat clàssica. Els autors grecs i romans derivaven el nom del poble de
la seva habilitat com a llançadors (baleareis, βαλεαρεῖς, de ballo, βάλλω),
encara que Estrabó considerava que l'origen del nom era fenici. De fet, l'arrel
bal- té un origen fenici; potser les illes foren consagrades al déu Baal;
la similitud amb l'arrel grec ΒΑΛ (en βάλλω), i l'ocupació de les persones,
podrien ser el fonament de l'assimilació d'aquesta designació al grec. Que el
seu origen no sigui grec, s'ha inferit del fet que el nom grec més comú per a
les illes no és βαλεαρεῖς.
Els fenicis
s'estableixen a l'illa d'Eivissa el segle VIII aC, i el 654 aC funden la ciutat
d'Eivissa passant a convertir-se, gràcies a la seva privilegiada i estratègica
ubicació, en el centre del comerç mediterrani occidental. Durant la Segona
Guerra Púnica, l'illa pacta amb Roma una capitulació que li permet conservar
autonomia política i econòmica. El general cartaginès Magó intenta entrar a
l'illa i, en no permetre-li els eivissencs, intenta desembarcar a Mallorca. En
fracassar l'intent de desembarcar a Mallorca, decideix posar rumb a Menorca, on
s'estableix temporalment i tradicionalment s'ha dit que funda Maó (avui això es
posa en dubte). Els foners menorquins s'uneixen als exèrcits cartaginesos. La
necròpolis púnica d'Eivissa, formada per unes cinc mil tombes, data d'aquesta
època.
Acabada la Guerra
Púnica, els romans intenten sotmetre Mallorca en diverses ocasions, però
fracassen fins al 123 aC, quan les hostes de Quint Cecili Metel cònsol de Roma,
anomenat per això "el Baleàric", conquereix l'illa i funda amb tres
mil colons les ciutats de Palma i Pollentia (a Alcúdia). Expliquen els
historiadors que les tropes invasores van ser rebudes per una pluja de pedres
llançades pels foners, mítics i avesats llançadors que perviuen en l'art i la
memòria col·lectiva. Gairebé dotze anys després de la conquesta ja s'havien
integrat a la campanya africana dels exèrcits romans. Al segle IV, l'emperador
Teodosi va unir les Pitiüses a Mallorca i Menorca per formar la província de
les Illes Balears el 395.
[Informació provinent de Viquipèdia]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada