24.9.16

EL MITE DELS GEGANTS

En els primers historiadors mallorquins veim l'inici de la preocupació pels orígens, presentant gran varietat d'interpretacions per explicar el problema. Així ocorre amb un dels autors considerats avui com clàssics en la historiografia balear: Joan Binimelis.


Les seves opinions no són més que un cúmul de dissertacions fantàstiques i extravagants que es perden en llargues divagacions mitològiques, probablement basades en els textos bíblics.

En resum s'inclina per creure en el gigantisme dels primitius indígenes mallorquins, arribant a afirmar que els "primers pobladors d'aquestes illes procedeixen d'aquelles gents caldees que van baixar de les muntanyes Càspies i van passar de l'Àfrica en companyia de Túbal".

L'aspecte del gigantisme ho explica i fonamenta en les troballes humanes, avui dia naturalment incontrolables, que es van realitzar en la seva època, especialment en coves de Manacor i Artà, igual que en l'estudi de les construccions ciclòpies, que en 1503 forçosament devien presentar un aspecte molt distint de l'actual: més abundància de monuments i millor conservació dels mateixos, amb la qual cosa adquiririen un aspecte de considerable monumentalitat.

Binimelis localitza vagament estacions i descriu els molts edificis que hi ha en la Illa "d'unes grans pedres assentades unes sobre unes altres, sense betum ni calç. I són tan grans que els quals avui viuen queden mirant-les, admirats, i fan judici cert dient que els fabricants de tals edificis forçosament havien de ser gegants o dimonis"