“Los ciudadanos de Palma y Pollentia
son los únicos fuera de la Península Italiana adscritos a la tribu Velina. A
partir del texto de Plin. N.H. 18 (110-111) se propone establecer una relación
entre este hecho -no explicado hasta ahora-, los nombres de ambas ciudades y el
origen de los colonos en ellas establecidos por Cecilio Metelo, que habrían
procedido de la región del Piceno. Esta hipótesis encuentra una confirmación en
la tipología de los estelas funerarias con representación de la Porta Ditis,
presentes en Mallorca y muy abundantes en la región umbroapeníníca.”
El Sumari és el
següent:
1. Introducció a la conquesta de l'illa i fundació de les dues ciutats
2. El nom de Pollentia i de Palma
3. La tribu Vellina
4. Hipòtesi sobre la presència de la tribu Velina a Mallorca
5. Testimonis de la tribu Velina a Mallorca
6. La relació dels Caecilii Metelli amb el Piceno
7. Les relacions entre la Hispània republicana i el Piceno
8. Les esteles amb porta Ditis
Bibliografia.
1. Introducció a la conquesta de l'illa i fundació de les dues ciutats
2. El nom de Pollentia i de Palma
3. La tribu Vellina
4. Hipòtesi sobre la presència de la tribu Velina a Mallorca
5. Testimonis de la tribu Velina a Mallorca
6. La relació dels Caecilii Metelli amb el Piceno
7. Les relacions entre la Hispània republicana i el Piceno
8. Les esteles amb porta Ditis
Bibliografia.
"Desde
Schulten hasta nuestros días, pasando por Tovar, Dolç, Mayer y Rodà y tantos
otros estudiosos, se les ha dado a los nombres de 'Palma' y 'Pollentia' unas
connotaciones militaristas, triunfalistas, augurales, etc. En realidad, es un
hecho curioso que pueda establecerse entre ambos topónimos este tipo de
relación, pero creo que es una simple casualidad; se interpreta Palma con el
significado secundario de «palmas del triunfo», se pone en relación con
Pollentia, que significa la «Superioridad», el «Poder», y ya tenemos el triunfo
del poder de Roma. Pero tengo la impresión de que esto no es así, y de que esta
idea nos ha engañado a todos durante muchos años. Existe una relación entre
ambos topónimos, pero de una naturaleza totalmente distinta."
A partir d'un text de Plini que tracta de la "Cinquena regi Piceni" on apareixen topònims com "ager Praetutianus Palmensisque" i "Urbesalvia Pollentini" indaga en algun possible significat d'aquests topònims tenint en compte les restes trobades en aquestes zones. I així, en el "ager Palmensis", on s'han trobat dipòsits d'àmfores i restes de forns, indica "és possible que aquest ager rebés el seu nom no per la presència de palmeres o de margallons sinó precisament per ser apte per al cultiu de la vinya, ja que en llatí rústic, palmes, -itis és sinònim de pampinus, sarments de les vinyes ".
Indica unes formes epigràfiques (salutacions) que només han aparegut a Mallorca i Cartagena (Carthago Nova) i assenyala que probablement fossin els romans al segle I d. C. qui introduïssin la vinya i la producció de vi a Mallorca i assenyala un àmfora del segle I d. C. trobat no només a la costa sinó també a l'interior de l'illa, que es fabricava a Eivissa.
A partir d'un text de Plini que tracta de la "Cinquena regi Piceni" on apareixen topònims com "ager Praetutianus Palmensisque" i "Urbesalvia Pollentini" indaga en algun possible significat d'aquests topònims tenint en compte les restes trobades en aquestes zones. I així, en el "ager Palmensis", on s'han trobat dipòsits d'àmfores i restes de forns, indica "és possible que aquest ager rebés el seu nom no per la presència de palmeres o de margallons sinó precisament per ser apte per al cultiu de la vinya, ja que en llatí rústic, palmes, -itis és sinònim de pampinus, sarments de les vinyes ".
Indica unes formes epigràfiques (salutacions) que només han aparegut a Mallorca i Cartagena (Carthago Nova) i assenyala que probablement fossin els romans al segle I d. C. qui introduïssin la vinya i la producció de vi a Mallorca i assenyala un àmfora del segle I d. C. trobat no només a la costa sinó també a l'interior de l'illa, que es fabricava a Eivissa.
Són moltes i
variades les informacions que ens ofereix aquest article, ja sobre les tribus
romanes, la Velina principalment, sobre les epigrafies trobades a l'illa
actualment existents en els museus illencs; les esteles trobades a Sa Carrotja
i que porten la representació de la porta Ditis. Curiós és el topònim
"palmer" dels que indica "tots ells són topònims antics i tots
ells estan situats a la part occidental de l'illa (Alaró, Binissalem, Campos,
Palma (terrenys de l'aeroport), Puigpunyent, Andratx); això pot ser una
casualitat, com tantes altres d'aquest treball. a Mallorca no hi ha palmeres
autòctones; sí que hi ha margallons, però no en els llocs citats. "
Vaig a acabar amb la introducció que María José Pena fa al començament d'aquest interessant article:
Vaig a acabar amb la introducció que María José Pena fa al començament d'aquest interessant article:
“El trabajo que aquí presento no
ofrece ningun dato nuevo, pero es un claro ejemplo de que no siempre
reflexionamos lo suficiente sobre los datos que conocemos, o de que
reflexionamos condicionados, incluso inconscientemente, por una larga tradición
bibliográfica. Lo que se ofrece aquí es una lectura nueva de fuentes por todos
conocidas. Mi único mérito es haber mirado un mapa, algo que cada vez se hace
menos, olvidando la importancia de la geografía física en el devenir de la
historia, tanto antigua como contemporánea. Lo demás ha seguido por sí solo.
El planteamiento de la cuestión es
muy sencillo: Palma y Pollentia son las dos únicas ciudades fuera de la
Península Italiana cuyos ciudadanos fueron adscritos a la tribu Velina y creo
que hay una relación entre los dos topónimos y la tribu.”
María José Pena: La
tribu Velina en Mallorca y los nombres de Palma y Pollentia /en Faventia
26/2; 2004)
[Tret del Blog Alta Mar]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada