Se situen a la dreta de la carretera, a l’entrada al nucli
urbanitzat de cala Sant Vicenç. Conegudes des d’antic, Joan B. Binimelis ja en
parla a la seva Història de Mallorca (1593) i afirma que “denoten haver estat
habitació de gegants”.
Wilfred Hemp l’any 1927 inventarià un total de 13 coves,
però actualment només se’n conserven 7. Des d’antic foren espoliades i
reutilitzades. Cristòfol Veny les dividí entre coves senzilles, d’habitació, i
coves complexes, d’enterrament. No obstant aquesta hipòtesi, sembla més
versemblant que totes formassin part d’una mateixa necròpoli del bronze mitjà
(cap al 1600 aC), en un àmbit que devia gaudir de valor sacre i ritual.
El lloc
on es troba la necròpoli constitueix un sediment quaternari, fàcilment
excavable, diferent a la resta del territori. Sis de les set coves es troben
arrenglerades al peu d’un graó natural i vora el sender que hi mena des de
l’entrada al jaciment, en un recorregut total de devers 500 m. La setena
cavitat es troba a l’altra part del vial, davant la cova tercera. La primera
cova (núm. 6 de Hemp) no té ni vestíbul ni corredor, que han estat destruïts.
Davant l’accés, hi ha signes de l’existència d’una mena de pati, que devia
formar part del conjunt. L’interior mostra una llargada de devers 12 m i, al
fons, presenta un absis tancat per una absidiola o nínxol. S’hi localitzà un
ídol betil (pedra cilíndrica considerada sagrada), que és l’única representació
d’aquest tipus descoberta a Mallorca. La segona cavitat (núm. 7 de Hemp), una
de les millors conservades, mostra també restes d’un pati d’entrada, amb un
forat quadrangular. El portal té un metre d’altura per mig metre d’amplada, i
dóna accés a l’avantcambra, seguida de la cambra principal; aquesta presenta
una entrada amb llinda corba, amb mostres d’acanalaments o marques de tancament
i presenta banc i trinxera central, a més d’absidioles o nínxols a l’absis i
als laterals.
S’hi trobaren fragments de peces d’os, conegudes com a botons,
amb perforació en forma de V. La tercera cova ha perdut la part davantera i
conserva a l’interior un banc central i dos nínxols laterals i un absidal. La
quarta cavitat compta amb un ingrés amb roca tallada, i avantcambra i cambra,
amb banc lateral i tres nínxols. La cinquena cova presenta una planta diferent,
circular, amb entrada gran, i a la coberta, un forat que disposava de llosa de
tancament. La sisena cova apareix molt destruïda, de tal manera que només
conserva la part de l’absis.
[Font: Balearcultutraltours]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada