"Els
Bous surten de l'illa perquè la societat mallorquina no és
capaç de reunir 3.000 pessetes de llavors (finals del segle XIX) per
poder-los comprar. Eren de propietat privada i no hi havia legislació sobre patrimoni. Els
intentar comprar Pierre Paris per al museu del Louvre i anaven camí de
França quan un ministre del moment els compra per al Museu Arqueològic
Nacional."
Es tracta de tres caps de toro, finament modelats amb els ulls traçats en
plànols paral·lels superposats i les fosses nasals i la boca marcades per
profunds buits. Un dels exemplars té un doble anell inserit en el morro. En
tots els casos, les banyes i les orelles han estat fosos a part.
Els “Caps de Bous”, estàn considerats com un dels testimonis més destacables de culte al toro, una de les pràctiques religioses de l’home talaiòtic. Aquesta taurolatría s’aplica a Mallorca i en l’àmbit mediterrani, on apareix en contínua relació amb els ritus de fecundació i vinculada en moltes ocasions a divinitats celestes, la seva possible connexió amb els ritus funeraris ve donada per les troballes en llocs de soterrament.
Els “Caps de Bous”, estàn considerats com un dels testimonis més destacables de culte al toro, una de les pràctiques religioses de l’home talaiòtic. Aquesta taurolatría s’aplica a Mallorca i en l’àmbit mediterrani, on apareix en contínua relació amb els ritus de fecundació i vinculada en moltes ocasions a divinitats celestes, la seva possible connexió amb els ritus funeraris ve donada per les troballes en llocs de soterrament.
Aquestes peces van ser descobertes per Joan Vallespir, propietari de la
finca de Son Corró, i van ser venudes al Museu Arqueològic Nacional de Madrid,
on es conserven actualment.
Tant la casa de Cultura de Costitx com el Museu de Mallorca tenen una
teoria bastant atractiva: els caps no són de factura local, sinó que eren
“akroterias” (mascarons de proa) de vaixells que sofriren naufragi o foren capturats i després foren venuts com a objectes ornamentals.
Per a donar suport aquesta teoria, solament hem de fixar-nos que les escultures
tenen una qualitat mai vista abans en objectes talaiòtics, “Els Toros o Bous de
Costitx” tenen forats ideals per a ser col·locats a la part alta d’un pal, tal
com eren les proes dels vaixells de l’època, i, seccionar les “akroterias”
capturades o adquirides i exposar-les en santuaris, era una pràctica bastant difosa entre
altres cultures del mediterrani, i podien haver exercit influència sobre la
gent.
Vegeu també: "Els bous de Costitx (II)"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada