 |
| ESCULTURA A UNA MESTRA |
Pels que no l’heu coneguda us diré que fou la meva professora de Geografia i Història durant els estudis de Magisteri (entre l’any 1967 i 1970). A partir d'un moment determinat "vaig deixar de ser alumne seu per esdevenir deixeble seu".
Es curiós que cercant a Google, on diuen que s'hi troba tot, no hi ha cap fotografia d'Encarna Viñas. Però jo en tenc i les posaré en el seu moment.
Té un carrer a
Palma de va del carrer General Riera al carrer Eladi Homs.
També té una
escultura en forma de figura femenina amb un llibre en la mà, recentment
restaurada, situada a una espècie de placeta a la confluència dels carrers
Antillón i Torcuato Luca de Tena, prop del seu domicili.
Aquí exposaré la seva biografia resumida:
Encarnació Viñas i Olivella nasqué a Lleida en
una família de mestres i pedagogs que influirien molt en el seu desenvolupament
personal i professional.
El seu pare,
Gabriel Viñas, fou catedràtic de Pedagogia de l’Escola Normal de Palma i passà
a la història de la pedagogia per la important tasca docent i de renovació
pedagògica basada en la Institució Lliure d’Ensenyament que hi dugué a terme.
La seva germana Cèlia, nascuda l’any 1915, fou deixeble del gran autor literari Gabriel Alomar, catedràtica de Llengua i Literatura Castellana a un institut d’Almeria i escriptora de diversos llibres de poemes.
La seva germana Cèlia, nascuda l’any 1915, fou deixeble del gran autor literari Gabriel Alomar, catedràtica de Llengua i Literatura Castellana a un institut d’Almeria i escriptora de diversos llibres de poemes.
L’ambient culte i
liberal en el que cresqué Encarna marcà sense cap dubte la seva història. A
causa de les necessitats econòmiques de la família es veié obligada a deixar
els estudis, però més endavant realitzà a Palma els cursos de batxillerat i es
llicencià a la Universitat de Barcelona en Filosofia i Lletres (1948).
El 1956 es casà amb el poeta Josep Maria Llompart (a qui havia conegut l’any 1939 a les classes particulars de don José Maria Eyaralar) i, amb ell, conegué alguns il·lustres catalans i castellans de l’època i participà en alguns actes de cabdal importància en aquest àmbit, com les trobades poètiques de Formentor.
El 1956 es casà amb el poeta Josep Maria Llompart (a qui havia conegut l’any 1939 a les classes particulars de don José Maria Eyaralar) i, amb ell, conegué alguns il·lustres catalans i castellans de l’època i participà en alguns actes de cabdal importància en aquest àmbit, com les trobades poètiques de Formentor.
Fou membre del
grup que a partir dels anys cinquanta dinamitzà la vida cultural i,
concretament, la vida literària de Mallorca. Iniciaren aquesta dinamització amb
tertúlies literàries a les cases particulars d’importants personatges com foren
Llorenç Moyà o Francesc de Borja Moll, entre d’altres i a la seva pròpia casa.
A poc a poc, aquestes tertúlies s’anaren obrint al públic i es realitzaren en
format de conferència en espais oberts a altres assistents.
Encarna treballà a Papeles de son Armadams i després preparà, de forma particular, alumnes de Magisteri per a les oposicions. Després (en els cursos compresos entre el 1967-68 i 1970-71) fou professora de Geografia i Història a l’Escola de Formació del Professorat d’Educació General Bàsica de Palma, on promogué representacions teatrals en català, conferències i actes culturals. Més endavant treballà a l’ensenyament secundari en els IES (Instituts d’Educació Secundària) Joan Alcover i Antoni Maura.
Durant els anys 60 i 70, el fet de ser promotora, amb el seu marit, d’actes culturals i de la dinamització de l’illa de Mallorca, la féu una activista molt present en la vida cultural, intel·lectual i popular illenca.
Així, Encarna formà part, amb el seu marit, del grup de personatges il·lustres que participaren activament en la vida cultural de l’illa de Mallorca i que, el 1962, donaren suport a la creació de l’Obra Cultural Balear (OCB), entitat que englobava les seves principals reivindicacions, la lluita en pro de la llengua, la cultura i el país i que el seu marit, Josep Maria Llompart, presidí des de 1978 fins a 1986. Fou, doncs, impulsora de les representacions teatrals en català a Mallorca i, amb el seu marit, impulsora de la creació de l'Obra Cultural Balear.
Encarna treballà a Papeles de son Armadams i després preparà, de forma particular, alumnes de Magisteri per a les oposicions. Després (en els cursos compresos entre el 1967-68 i 1970-71) fou professora de Geografia i Història a l’Escola de Formació del Professorat d’Educació General Bàsica de Palma, on promogué representacions teatrals en català, conferències i actes culturals. Més endavant treballà a l’ensenyament secundari en els IES (Instituts d’Educació Secundària) Joan Alcover i Antoni Maura.
Durant els anys 60 i 70, el fet de ser promotora, amb el seu marit, d’actes culturals i de la dinamització de l’illa de Mallorca, la féu una activista molt present en la vida cultural, intel·lectual i popular illenca.
Així, Encarna formà part, amb el seu marit, del grup de personatges il·lustres que participaren activament en la vida cultural de l’illa de Mallorca i que, el 1962, donaren suport a la creació de l’Obra Cultural Balear (OCB), entitat que englobava les seves principals reivindicacions, la lluita en pro de la llengua, la cultura i el país i que el seu marit, Josep Maria Llompart, presidí des de 1978 fins a 1986. Fou, doncs, impulsora de les representacions teatrals en català a Mallorca i, amb el seu marit, impulsora de la creació de l'Obra Cultural Balear.
El 1993 Encarna enviudà però tot i així seguí essent una figura present en els homenatges que, des del 1992, un conjunt d’institucions culturals mallorquines, promogudes per la OCB, retien al seu marit. Deu anys més tard, el 2003, morí a Palma, un any després que el Govern de les Illes Balears li concedís el Premi Ramon Llull (2002).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada