LA PROFESSORA ENCARNA VIÑAS (IV)

Gabriela, Encarna i Cèlia

Quan va començar la guerra civil tota la família Viñas era a Palma però res seria igual que abans. 

Per una banda, Cèlia no pogué tornar a Barcelona per continuar la carrera de Filologia Romànica i Encarna, sobretot degut als esdeveniments que afectaren al seu pare, va decidir no seguir el batxillerat i posar-se a fer feina d’administrativa.

Cèlia, època d'estudiant

El seu pare patí les conseqüència de la depuració  juntament amb la majoria de professorat de la Normal, de l’Institut i del Magisteri, en general.  Fou detingut i, segons diuen “... s’escapà d’una  mort violenta el dia en què un escamot acudí a detenir-lo a ca seva, gràcies que els acompanyava un militar”.  

Entrevista a Encarna Viñas

Fou expedientat amb l’acusació que a les seves classes explicava Rousseau. Ell va fer un plec de descàrrec pensant que era un fet irrellevant i que a la Junta Depuradora hi havia gent suficient sabuda per no tenir això per delicte. Això no obstant, el condemnaren amb pèrdua de feina i sou.

Sr. Eyaralar pres a Can Mir

Tot el temps que va estar condemnat va treballar  d’impressor (ofici que havia après del seu pare) i de comptable a la fàbrica d’un conegut.

Mentre, Encarna es va animar a finalitzar el batxillerat i per preparar la revàlida va assistir a classes amb el senyor Eyaralar quan aquest va sortir de la presó de Can Mir i a ca seva va conèixer a Josep Maria Llompart que anys més tard seria el seu espòs. 

Tot aquest temps la més animada era Cèlia que no desaprofitava el temps i seguia escrivint i estudiant. Era, com diríem, l’animadora de la família.

Finalitzada la guerra va tornar a Barcelona per continuar la carrera i es llicencià l’1 de febrer de 1941 amb la màxima qualificació. 
.

De mi no en fan cas...

Durant aquest temps, les activitats van ser incessants, participà de la vida literària i teatral, acudí a concerts, exposicions i col·loquis, i assistí als cursos de l'Institut francès i de l’Institut italià.

Novament a Mallorca, va fer classes particulars i treballà com a bibliotecària al Círculo Mallorquín. No podia ser professora a l'institut perquè el seu pare havia estat depurat. Això no obstant, guanyà una beca del CSIC de Madrid, on es va traslladar per preparar les oposicions a càtedra de llengua i literatura. Va treure el número u i el març de 1943 s’instal·là a Almeria, on va exercir la docència fins a la seva mort. Es dedicà de ple a l’ensenyament portant a terme una intensíssima tasca cultural dins i fora de l'institut. Les vacances d'estiu les passava a Mallorca, on tenia més temps per escriure poemes i contes, i per completar les recerques començades al llarg del curs durant els diumenges, les nits d’insomni o les vacances petites.

Quan a Encarna hem de dir que acabat el batxillerat fou encoratjada per la família, i sobretot per la germana major que li va pagar els estudis, a fer com ella i anar-se’n a Barcelona a "treure" la llicenciatura de Filosofia i Lletres, cosa que va que va acceptar i finalitzà amb èxit l’any 1948.

L’any 1953 l’Editorial Moll va publicar l'únic llibre de poemes en llengua catalana de Cèlia: “Del foc i la cendra”. Aquest recull, amb poemes escrits entre 1935 i 1939 i entre 1949 i 1953 traspua una gran sensibilitat i un ofici remarcables, i no és difícil veure-hi que la seva creació en la nostra llengua, potser per la influència dels seus mestres mallorquins, destaca sobre l'obra castellana, molt marcada per la poesia popular d'arrels andalusos.

Quan oferiren al pare recobrar la càtedra li costà molt tornar-hi per tot allò que havia passat. Mai va esser el mateix. Li canvià el caràcter i sobretot el bon humor que tenia es transformà en irònic. Quan Cèlia va treure plaça de catedràtica i va anar a Almeria va recobrar l’alegria però la seva mort l’any 1954, essent una dona jove, brillant i amb un futur ple d’expectatives li va rompre el cor i ben aviat va emmalaltir. 

L'any 1956 Encarna Viñas es va casar amb Josep Maria Llompart.

Poema (Record de Josep Maria Llompart)

In memoriam C.V. per a qui fou escrit,
fa temps i temps, aquest llunari.

I ara ja saps la mort, Cèlia Viñas
-ai aquell foc, foquet, cendra astorada.
Ara ja saps la mort. No et calen versos
ni ocells ni primaveres per alçar-la.

¿Ho veus? No s'ha aturat un sol rellotge
ni s'ha estremit la seda de la cala;
el vent, que desconeix la teva absència,
ajup les herbes del record...
Descansa.

Nosaltres sols, amb tota la mort teva,
reprendrem el camí.
Adéu, companya.

Don Gabriel Viñas es va jubilar l’any 1958 com a catedràtic de Pedagogia a l'Escola Normal de Palma i en poc temps ens va deixar per a sempre.
.

Video on Cèlia Riba Vinyes conta la història de la seva família materna