ELS RECORDS DUEN RECORDS

Encara que no hi vaig néixer, de petit em vaig criar a Algaida, un poble del pla relativament petit, on aleshores tothom es coneixia pel seu “malnom”: 'Laro', 'Bosso', 'Coent', 'Pistola', 'Papallona', 'Tiu', 'Majoral', 'Mindona', 'Rual', 'Massoles', etc. Tothom tenia el nom de pila seguit del malnom. Els llinatges sols a l’escola o més tard a la “mili”.

Els relats sobre l’amo en Tòfol i sobre el triple crim m’han duit altres records d’aquells anys d’infantesa. La majoria de records són bons i divertits i altres són trists i desagradables.

Record els meus amics Miquel Mudoy, Felip “Corro” o n’Esteve Mulet.

Record gent del poble com n’Albert "el músic", na “Papallona”, en Gustí Mulet, en Nofre “Reus”, l’amo en Tòfol de la “Miranda”.

Record tantes coses de ses escoles: els mestres, els companys, els jocs ... i alguns fets que m’han quedat a la memòria.

Records íntims o secrets que no puc revel·lar.

Molí d'En Xina

Record llocs com s’abeurador, sa farinera, es molí d’en Xina, sa potada de sant Cristòfol, es “lledoner de ses set soques”,...

A UN VELL AMIC (1)

Lledoner de ses set soques

-mil segles de mi allunyat -

mar planera feta cendres,

paradís dels primers anys.

Lledoner, set llunes grogues

penjades del teu brancam,

set braços no t'abraçaven,

set ulls i un cos d'infant.

Set oronelles volaven

amb el cap pintat de sang,

set desitjós dintre l'ànima,

set desenganys a l'esguard.

Lledoner, taronges verdes

del teu jardí van penjant;

la mar bramula a la soca

- qui les podria abastar?

I els set gegants que guardaven

el teu cor tan amagat

dintre una magnòlia blanca

són set pecats capitals.

Set peus acorats s'enfilen

- és tan difícil pujar!

Les branques d'argent i nacre

quan les toquen tornen fang.

I les taronges vermelles

-que ja de sang s'han tornat -

es van morint una a una

retudes de soledat.

Lledoner, set esperances,

set colomes de coral,

set margarides vermelles,

set ulls i un cos d'infant

t'acaronen les set soques

portant ja mort a les mans.

Miquel Oliver Bauzà

(1) Aquest lledoner estava darrere des molí de N'Andreu, era cau de les nostres corredisses d’al·lots. Sempre va tenir un especial misteri.