No tenia ni cotxe
ni carnet de conduir però es veu que algú li va aconsellar que es tragués el
permís perquè era molt senzill i que per sort venia un enginyer de Palma a
examinar en el mateix poble.
Es veu que es va
decidir i va presentar la documentació pertinent a la gestoria que tramitava tot això.
Va arribar el
dissabte de l’examen i en Nofre “Reus” ja li tenia preparat un cotxe just al
lloc de la plaça del poble on es realitzaria la prova. Com es natural, en
circumstàncies com aquestes, el lloc estava ple de gent que badocava com si fos
un dia de festa.
La prova
consistia senzillament en donar una volta a la plaça i fer una maniobra de marxa enrere.
Potser hi havia
algú més que s’havia d’examinar però tot el meu interès estava centrat en
aquell cas.
Començà la prova
i la primera part va anar perfecte. Una volta sencera sense atropellar ningú,
era tot un èxit.
“Ahora haga
marcha atràs unos metros” – li digué l’enginyer vengut de Palma.
L’aspirant a
conductor mogué la palanca del canvi correctament i va accelerar tant, que el
cotxe, pegant una embranzida, va enganxar l’estaló de pedra viva que
sobresortia l’acera de la plaça i va pujar la roda de darrere i part del vehicle damunt el trespol.
L’enginyer va
cridar – “Cuidado! No nos mate!
Tots quedàrem
estorats.
“Repita la maniobra
con más cuidado “ – li digué l’examinador.
Aquesta vegada el
cotxe va arrencar suaument i va recórrer uns metres cap enrere.
“Va bien así?” –
li va dir l’examinand a l’enginyer.
“Si! Todo
correcto, està aprobado” – va respondre el senyor enginyer.
D’aquesta manera,
l’home va aconseguir el seu permís de conduir.
El cotxe va
arribar molts d’anys després.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada