A davant hi havia un porxo que recorria tot l'edifici de l'escola de nines a l'escola de nins. Quan arribàvem prest féiem carreres de bicicletes en aquest passadís i un dia vaig frnar massa tard i em vaig estampar a l'arbre (amatler enpeltat de prumera que es veu un poquet darrere els pins de l'equerra i que està just abaix dels escalos de l'arcada. Per suposat no em vaig fer més que cops.
El pati estava darrere l'escola i alguns jugàven a futbol. Els petits ens entreteníem segons el temps. Si havia plogut, patinavem sobre el fang. Segons la temporada ho féiem a bolles, als quatre cantons amb els pins, a "pídola", a baldufes,...
Un nou record que em ve al cap és quan va morir en "Llorencet", que vivia enfront de l'escola, en el carrer que puja de la "sa Tanqueta a sa Plaça", i tota l'escola anàrem a ca seva a veure'l estès en el llit, abans que li fessin el funeral i l'enterrassin.
Un altre record és que l'escola no tenia aigua corrent ni tampoc aigua potable, així que cada dia, dos alumnes anàvem a una casa propera a l'escola a omplir el càntir de la classe. Tots bevíem així i fins i tot el mestre.
Els meus amics estan a n'aquesta fotografia:
En Miquel Mudoy, en Rafel "Pistola", n'Esteve Mulet, En Jeroni... Jo no surt a la fotografia perquè segurament ja me n'havia anat a seguir els estudis de batxillerat a Palma. També crec que manca en Felip "Corró".
En Miquel Mudoy vivia en el mateix carrer nostre i jugàvem tot l'any i anàvem a escola junts. Tenia una cosina que nomia Bàrbara que vivia a una casa de camp a la carretera de Palma que quan venia a can Miquel, també jugava amb nosaltres.
N'Esteve Mulet i el seu germà Toni vivíen devora l'Església en el carrer de la Victòria núm. 2. La casa era molt gran i vivien un poc a l'antiga. Record que la seva mare encara feia sabó fluix amb oli, cendre i igua. També que feia bugada amb cendre que substituia el llexiu. També record que entre les habitacions hi havia un forat com una capelleta on posaven un fanal que donava llum per tot.
A Algaida en aquell temps l'electricitat no era de GESA sinó de la fábrica "sa Farinera" del poble que fallava dia si, dia també. Els propietaris, com si fossin cacics, impedien que arribàs la corrent que ja era general a tota l'illa.
En Felip "Corró" vivia a l'altra part del poble, en el carrer del Sol. Son pare era mercader i tenia un camió de càrrega. Però així i tot jugàvem molt junts.
Tenc bon record d'aquells anys.
Els records duen més records i no acabaria mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada