M'ha cridat l'atenció la història verídica de l'illa dels Faisans o "illa neutral": un tros de terra amb molta
història compartit per Espanya i França enmig del riu Bidasoa
Coneguda ja des
de l'imperi romà, va arribar a formar part, encara que de forma breu, de
l'Imperi Carolingi.
Aquesta petita illa se la coneixia durant
aquella època amb el nom de Pausu o Pauso, a causa de l'impost (“Pausu”, pas de
peatge en basc) que s'abonava per circular entre Aquitània i Hispània.
Els francesos també
la varen anomenar Illa de l’Hospital, de la Conferència o dels Faisans; així
que, finalment i des de llavor, és coneguda com Illa dels Faisans”. Després
d'aquest breu període de pertinença a l'Imperi Carolingi, l'expansió del regne
de Navarra va acabar per absorbir aquesta petita llengua de terra en favor de
la Corona de Castella en 1198.
Situada en la
desembocadura del riu Bidasoa , fa de frontera natural entre França i Espanya.
Encara que aquest petit illot té una superfície de tan sol 2000 metres
quadrats, nombroses són les signatures de tractats, intercanvis de princeses en
edat de casar i ostatges, així com
altres esdeveniments diplomàtics que allí es van succeir, en tractar-se d'un lloc neutral. El primer de tots i
més important va ser el Tractat dels Pirineus en 1659 , on les corones francesa
i espanyola van signar la pau després de la Guerra dels 30 anys . França va
rebre el comtat d'Artois i algunes places importants a Luxemburg i Flandes. A
canvi, Espanya va recuperar Charolais, a França, i les seves conquestes
d'Itàlia. Finalment van determinar les muntanyes Pirineus com a frontera
natural entre tots dos països. El tractat també es va ratificar pel compromís
de Luis XIV amb la infanta María Teresa d'Àustria , l'enllaç de la qual se
celebraria mesos després a la petita illa.
[Trobada entre
Luis XIV de França i la infanta espanyola María Teresa d'Àustria celebrat a la
Illa dels Faisans. Oli de l'artista Jacques Laumosnier. Museu de Tessé, Li
Mans, França.]
Es sap que el rei i la cort que acompanyaven a la
infanta María Teresa es van allotjar a Fuenterrabía, el municipi al que
pertanyia l'illa, i que també, com a part del sèquit real, va viatjar amb ells el pintor Diego Velázquez , que com
aposentador real va ser l'encarregat de preparar l'allotjament i decorar el
pavelló on tindria lloc la trobada entre ambdues corts. Però com aconseguir
habilitar i crear un espai capaç de no molestar ni a francesos ni a espanyols,
satisfent als uns i els altres? Estant, a més, les corts espanyola i francesa
tan allunyades entre si quant a estil i maneres: una tasca difícil.
Però l'enginy de
Velázquez va fer que dissenyés un projecte amb diferents espais per a ambdues
corts, amb el que tant espanyols com a francesos van quedar finalment
complaguts, cuidant fins al més mínim detall, incloent el vestuari, els
jardins, el menjar…
Així doncs, no va
haver-hi queixa alguna. Al contrari: es van tenir en alta estima el talent i
l'agudesa espanyols.
Malgrat el pacte
d'igualtat quant als luxes, cada cort anava vestida al seu estil. El cronista
de l'època, Leonardo del Castillo, va fer aquesta crònica sobre aquestfet:
«Viéronse en los vestidos y joyas de los españoles, los de mejor
gusto… la plata y el oro, compitiendo lo hilado con lo macizo, y cuanta
diferencia, hermosura y riqueza de finas piedras son objeto de deseo, cebo de
la estimación y ansia de la codicia humana. Correspondieron con esplendor y
gala los franceses a esta opulencia, vistiéndose a su usanza de cuantos ricos
adornos cabían en el artificio.»
[Disseny de la
distribució de la Illa dels Faisans realitzat pel geni de la pintura Diego
Velázquez. Lamentablement, aquesta seria l'última obra del gran pintor, doncs
tan sol unes setmanes després, moriria a Madrid a causa d'unes febres, el 6
d'agost de 1660.]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada