10.2.17

RETORN A PALMA

Tòfol i Pere aprofitant el temps
El primer curs a l'Institut Ramon Llull de Palma fou un poc complicat i va canviar moltes coses de la meva vida. Potser fou transcendental pel meu futur, però no n'estic ben segur. Allò que sí que estic convençut és que va esser molt diferent i complex. De tot això en faré algun comentari.
Per una banda deixava amics d'Algaida que segurament no tornaria a veure o ho faria de manera esporàdica; els nostres pares quedàrem al poble un any més i no els veuria més que de tard en tard. També deixava enrere la tranquil·litat del camp i la vida pausada per una més agitada.
Per una altra banda, estaria amb els meus avis de Palma i dormiria cada dia amb el meu germà major, cosa que també aportava alguna contrarietat . La vida a l'Institut era un repte difícil de valorar.
També he de dir que jo ja tenia amics de barri a Palma perquè durant els períodes de vacances sovint anàvem a la capital a cals padrins i això em permetia conèixer tots els nins que sortien a jugar pel barri. No em sentia gens estrany sinó, ben al contrari, era un més de la colla. A més, el meu germà Tòfol m'avalava i defensava.
Angelín, Jaume i Joan de la lleteria, Pep i Toni Canals, Toni Pomar, Tomeu, Paco, Joselín, entre d'altres, eren els que més ens veiem en el carrer per jugar i fer-ne de les nostres que, per descomptat, mai eren coses tranquil·les. Tot amb esperit d'aventura. La memòria se m'omple d'imatges plenes de contingut que no puc traslladar al paper. Eren bons moments que supòs que poc a poc podré ordenar i explicar.

Cap comentari: