Era a principis d'una primavera freda però soleiada. València vista des de l'autobús, sense parades.
Amb nosaltres, com he dit, venia don Pep Font, alma mater del viatge, don Joan Galmés, aleshores director del centre, i la senyoreta Olvido Taix, titular de Ciències Naturals, que s'havia afegit al viatge per tenir ocasió de conèixer noves terres.
Per "La Manxa" ens aturàrem a veure les llacunes de Ruidera, les Taules de Daimiel, les "cases penjades" de Conca, Almagro amb el seu corral de comèdies,...
La sobèrbia Toledo fou tot un descobriment: el "Greco", la catedral i les esglésies, el carrerons. Vaig compar-me un ganivet com a record.
Un tot Madrid, on passàrem tres dies, fou molt interessant: museus, cinema, teatre,...
Després cap al nord, visitàrem la Granja, Ávila i Segovia.
Don Pep Font ens explicava, de cap, tot el que sabia i més, perquè era un home molt cult. Tan és així que quan parlava els alumnes no ens separàvem d'ell.
Així i tot, teníem molta llibertat per anar a trescar pels carrers d'aquelles ciutats medievals, per amunt i per avall.
No tenc més que bons records d'aquell viatge inoblidable,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada