A Sant Jordi al
cinema li deien Cine Garí i l’havien construït l’any 1924. Ara és una casa de
pisos ben atractiva. Es troba al començament del carrer Arada. Per cert que els
santjordiers foren els primers que
empraren arades amb rodes.
Ben en front del
cine hi havia ca els Garau, una família de mecànics. El pare, era el mestre i
feia cara de pocs amics. Els fills eren quatre: en Joan que era el major i
també feia de mestre del taller, n’Andreu que no feia de mecànic més que
esporàdicament, en Guillem i en Miquel. Aquest darrer, ja un poc granadet es va
fer capellà i ara és restaurador del bisbat. Davant ca els Garau també hi
habitava una tia seva que l’entesa en xiu-xius del poblet.
Sovint, a
l’hivern anàvem a ca seva a passar la vetlada parlant de coses del poble i
contant romanços.
Però avui, d’allò
que vull parlar és del Cine Garí. El diumenge horabaixa ningú mancava a la
sessió de cinema. L'acomodador era es "Soldadet" i la gent reservava seients amb abrics, gorres i bufandes. Feien dues pel·lícules seguides i allà poguérem veure totes
la pel·lícules de Sisí. Però també cine d’humor, del farwest, de romans, ... El
cine era el lloc de trobada i exhibició d’al·lots i al·lotes que vestien els
seus millors vestits, com si fos per anar a missa. Allà les jovenetes ullaven
els joves que els agradaven més i quedaven amb ells per anar de passeig després de
la sessió; passeig que es feia principalment pel carrer Neira que va des de la
plaça de Monteros (on té la porta principal la parròquia) fins el carrer des
Caragol. El carrer du el nom de Raimundo
Neira, caporal dels cos de carabiners que, un cop retirat, va muntar una
taverna al carrer Major, dita popularment
“Cas Cabo”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada