EL VELL SUTRO

A Sant Jordi també hi havia un home bastant major, curt de cames i molt "terrossango" perquè actuava igual que la bístia que estirava el carro.
En els pobles, la gent que anava al camp sortia i tornava sempre a la mateixa hora seguint el rellotge del campanar. En aquest cas el vell sutro el migdia també tornava a ca seva a dinar i feia sempre el mateix camí. Tornava pel camí de Sant Jordi i en arribar al creuer de "Sa Síquia" realitzava l'espectacle diari com si fos un "reflexe pavlovià".
Com era costum - per cert perillosa perquè qualcú que s'adormia caia sota les rodes del carro - el vell sutro seia sobre el braç esquerre amb les riendes a la mà i el peus penjant o amb un posat sobre el peu de pujar. En quatre llongos baixava, s'acotava en terra amb els calçons baixos, i feia "ses feines": cla-cla-acla-clac! - cinc segons li eren abastament -, es pujava els calçons i amb un botet tornava seure sobre el braç del carro sense que el cavall s'aturàs ni s'entemés:  "i cap a caseta meva s'ha dit". 

Deixava un bon "recapte" al costat del camí.
Mentre, els nins que ho véiem, ens divertíem molt. Ell ni ens mirava!