COVES D'ENTERRAMENT (i II)

Ja fa alguns anys, amb l'amic JM, vaig visitar un cementiri primitiu ubicat a una zona de coves i hipogeus.

Ens va cridar molt l'atenció que la que semblava la principal cova obria l'entrada cap al migdia.

En poc temps imaginàrem que allò no era casual sinó fet amb alguna finalitat que en aquells moments no podíem imaginar.

Deixàrem el lloc sense tenir la solució. 

Investigàrem el tema i les persones que consultàrem no ens varen donar clarícia.

Però el tema no ens va fugir del pensament.

La idea que ens rondava era que havia de veure amb la posició del sol i pensàrem si podia explicar-se per causes d'il·luminació de l'interior.

Aleshores planificàrem una nova visita el dia 21 de desembre (solstici d'hivern) quan el sol circula més baix per l'horitzó.

Arribàrem un poc abans del migdia i ja vérem que l'interior de la cova estava ben il·luminat pel sol, però a les 12 va ocorre la meravella: els rajos de sol arribaren al fons de la cova que era ben endins i tot va quedar il·luminat.

Pensàrem que els homes que havien utilitzat la cova eren ben llests.

Possiblement en aquesta data celebraven en el lloc la festa del sol que relacionaven amb la vida i la mort.

Aquest costum va perviure en el temps, fins i tot durant l'Edat Mitjana, on ho podem observar en els temples cristians.

Sembla esser que a partir Concili de Nicea de l'any 325 les catedrals i altres temples cristians tenen l'absis orientat cap a llevant (i d'aquí el "8" de La Seu en els solsticis) degut a que, com en aquell temps es treballava de sol a sol, l'intenció era que la llum entràs pels vitralls o la rosassa de llevant enllumenant l'entrada, i a mesura que avançava la cerimonia es desplaçava cap el presbiteri, significant "el camí cap a la glòria" (aportació feta per Joan Josep Marcó).