Es localitza a l’entrada del poble de Pòrtol, a un pinar molt a prop del col·legi públic Costa i Llobera, just al darrera del camp de futbol i arran d’un caminoi.
És sens dubte la cavitat del terme més coneguda i la que ha concentrat el major interès; no de bades es tracta d’un important jaciment hipogeu d’època Pretalaiòtica, àmpliament divulgat i amb prou paral·lelismes i singularitats
al llarg de l’illa (VENY,1968).
al llarg de l’illa (VENY,1968).
Les primeres referències les trobam als escrits signats per FURIÓ i COLOMINAS (1920) qui la donaren a conèixer dins l’àmbit científic. Fou però l’arqueòleg anglès W. HEMP qui demostrà
més il·lusió en l’estudi de la cavitat, plasmant-ne les conclusions a diverses publicacions (HEMP, 1927,1933).
Moltes altres notes descriptives venen signades per estudiosos que n’han deixat constància als textos arqueològics: BESTARD (1933), MASCARÓ (1960) o VENY (1968), en són noms prou significatius. És precisament a aquest darrer autor a qui ens de remetre per consultar els aspectes descriptius més acurats, i per contextualitzar la cova dins el panorama prehistòric Balear.
Bàsicament, la cova està excavada dins roca arenisca i està formada per una sola cambra, en forma de
naveta (Fig. 1), i amb l’eix principal orientat a 88°. S’hi accedeix per un corredor escalonat descendent, lleugerament descentrat de l’eix principal, que finalitza a un petit portell. Com hem avançat, l’interior té una interessant planta i una secció no menys característica; de
marcada forma ogival. Les dimensions són de 2 m d’amplada gaire bé constants, una fondària de 7 m i una alçada que varia entre 1,55 i 1,8 m a la zona central.
L’interior es caracteritza per una sèrie d’elements comuns als hipogeus prehistòrics del Bronze Balear: fosa central que configura un banc lateral –subdividit en seccions– adossat a tot el contorn i dos nínxols oberts a les parets, vora el portell d’entrada i a l’absis final.
més il·lusió en l’estudi de la cavitat, plasmant-ne les conclusions a diverses publicacions (HEMP, 1927,1933).
Moltes altres notes descriptives venen signades per estudiosos que n’han deixat constància als textos arqueològics: BESTARD (1933), MASCARÓ (1960) o VENY (1968), en són noms prou significatius. És precisament a aquest darrer autor a qui ens de remetre per consultar els aspectes descriptius més acurats, i per contextualitzar la cova dins el panorama prehistòric Balear.
Bàsicament, la cova està excavada dins roca arenisca i està formada per una sola cambra, en forma de
naveta (Fig. 1), i amb l’eix principal orientat a 88°. S’hi accedeix per un corredor escalonat descendent, lleugerament descentrat de l’eix principal, que finalitza a un petit portell. Com hem avançat, l’interior té una interessant planta i una secció no menys característica; de
marcada forma ogival. Les dimensions són de 2 m d’amplada gaire bé constants, una fondària de 7 m i una alçada que varia entre 1,55 i 1,8 m a la zona central.
L’interior es caracteritza per una sèrie d’elements comuns als hipogeus prehistòrics del Bronze Balear: fosa central que configura un banc lateral –subdividit en seccions– adossat a tot el contorn i dos nínxols oberts a les parets, vora el portell d’entrada i a l’absis final.
En un altre ordre de coses cal remarcar que darrerament la cavitat no destaca tant pels seus valorsarqueològics i patrimonials, si no pel constant procés de degradació que pateix, i pel futur incert pel que fa a la seva conservació, preservació i dignificació com a jaciment. Fets que han quedat prou constatats a publicacions de caire local i a diversos escrits a premsa.
[ENDINS, núm. 27. 2005. Mallorca]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada