Aquestes fotografies m'evoquen records que ja tenia quasi oblidats: projectes, persones i fets. L'escola graduada de Son Riera (Son Banya) es va construir a principis dels anys setanta i l'any 1972 vaig esser destinat com a mestre a n'aquest centre on vaig estar quatre cursos i els quatre com a mestre-director.
Aquestes i altres fotografies que tenc evoquen diverses escenes d'aquella època: la tasca amb els nins i nines del poblat gitano; els companys i companyes de l'escola; la feina que férem amb l'amic Ramon Serra Isern (col·laborador que tristament ja ens ha deixat) i amb la treballadora social Ana Acero.
Aquestes i altres fotografies que tenc evoquen diverses escenes d'aquella època: la tasca amb els nins i nines del poblat gitano; els companys i companyes de l'escola; la feina que férem amb l'amic Ramon Serra Isern (col·laborador que tristament ja ens ha deixat) i amb la treballadora social Ana Acero.
Sobre aquesta experiència escolar de quatre cursos podria escriure molt a partir de la memòria no escrita que encara mantenc, però ara no és el moment d'això (encara que algun dia segurament ho faré, com mínim a una pàgina de Facebook de la qual un amic m'ha fet administrador: EGM Son Riera.)
.
Retornant al tema, resulta que abans d'acabar el primer curs, l'amic Ramon Serra, amb el qual compartíem curolles, i que venia setmanalment al centre escolar, va proposar-me fer una activitat d'estiu amb els alumnes i que tot ho pagaria Càritas Diocesana.
Retornant al tema, resulta que abans d'acabar el primer curs, l'amic Ramon Serra, amb el qual compartíem curolles, i que venia setmanalment al centre escolar, va proposar-me fer una activitat d'estiu amb els alumnes i que tot ho pagaria Càritas Diocesana.
Al final, per diferents raons, i com a experiència, decidírem muntar un campament de deu dies a La Victòria amb els nins que les seves famílies els deixassin venir. Potser en vingueren una quinzena. A més d'en Ramon Serra i jo mateix aconseguírem un parei de monitors voluntaris procedents de l'escoltisme.
El centre d'interès que triaren fou el món viking i muntàrem el campament amb els símbols d'aquesta cultura: bandera, escuts armes i vestimenta.
.
Tot això ve a compte perquè entre les excursions en férem una a l'antiga Pol·lentia on visitàrem el teatre romà. Com es natural en aquell escenari la ludica i fictícia lluita no fou vikinga sinó romana.
L'activitat va tenir tant d'èxit que els cursos següents s'apuntaren les nines i les mestres. Però aquesta és una altra història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada