COLÒNIES D'ESTIU (I): "Miles gloriosus"

L'estiu de 1970 vaig participar com a monitor a la segona "Colònia de Vacances" que s'organitzava a Ca'n Tàpera de Palma . Feia un any que s'havien reiniciat els torns de colònies d'estiu a Mallorca després de ser interrompudes a l'inici de la guerra civil (1936-1919). Des d'aquell any vaig esser director d'un torn de colònies durant bastants d'anys. Ara He de dir que la planificació, realització i revisió de colònies fou la meva principal font d'aprenentatge pedagògic. Aleshores vaig entendre allò que deia el catedràtic de pedagogia D. Gabriel Viñas que la pedagogia necessària per esser un bon mestre cabia en un "paper de fumar".

Al respecte vegeu l'article meu publicat a la Revista Lluc, maig de 1975 ( nº 648) 

Qui em va aficar en aquest món fou el mestre Melcior Rosselló Simonet que ara pens que podia esser perquè ell mateix havia participat en les colònies realitzades en el port de Felanitx durant la segona República.

En aquest sentit podeu veure el núm 3 de la revista Maina pitjant aquí: "L'Escola Normal i la colònia escolar del port de Felanitx (1935)"

Durant la realització de la colònia vàrem realitzar una excursió a Alcúdia on visitàrem les ruïnes de Pol·lentia. Aquesta fou la meva primera lliçó d'escola activa que vaig experimentar després d'una carrera de tres anys de teoria desconexa amb la realitat escolar.

Aquí podeu veure algunes de les fotografies que férem a l'antiga ciutat i al teatre romà.

Record que allà aprofitàrem per declamar un troç de "Miles Gloriosus" de Plaut amb traducció simultània:

“Curate ut splendor meo sit clupeo clarior quam solis radii esse olim quom sudumst solent, ut, ubi usus veniat, contra conserta manu praestringat oculorum aciem in acie hostibus.
Nam ego hanc machaeram mihi consolari volo; ne lamentetur neve animum despondeat, quia se iam pridem feriatam gestitem, quae misera gestit et fratrem facere ex hostibus.
Sed ubi Artotrogus hic est?..."

 

[Més lluent que els raigs del sol en un dia de cel límpid m'heu de deixar l'escut: que quan arribi el cas la seva brillantor encegui, enmig de la batalla, la vista de les línies enemigues. És que vull consolar la meva espasa, que no es lamenti ni desesperi que la tengui ja tant de temps sense ofici, quan la pobre infeliç està cremant en desitjos de fer picada als enemics. Però on està Artotrog?]