Plini el Vell (23 - 79 DC), que va governar la «Tarraconensis» i per tant les Balears,
anota en la seva Història Natural alguns detalls de la seva fauna i flora. Són
dignes d'esment el blat pel seu pes en comparació del d'altres regions, el vi,
pel seu excel·lent sabor; els caragols per les seves òptimes qualitats
medicinals, essent coneguts els de les Balears amb el nom de «covaticos» per
trobar-se en les coves o caves. Recorda també les cebes, per les quals el
terreny és tan propici, que les produeix en abundància i sense cultiu. Entre les
aus, recorda les gavines, com a característiques de les Balears, els tords, que
són de superior qualitat («nobiliores»), i una classe d'esparvers, amb els
quals es formava un plat exquisit per als menjars; la grua major i menor.
Entre els animals de la garriga, el més cèlebre és el conill, el qual, malgrat
no trobar-se en la veïna Pitiüsa, es propaga amb tal rapidesa en les Balears,
que en diverses ocasions van fer molt dany al sembrat de cereals, de tal manera
que durant el regnat d'August, van demanar a aquest Emperador reforços militars
contra la invasió dels conills i detenir d'aquesta manera el seu portentós
desenvolupament.
Diodor Sícul (Sicília, S. I AC) afegeix que en els temps que historia,
abans de la colonització romana, no hi havia vinyers en les Balears malgrat ser
molt aficionats («promptiores») al vi els seus habitants, ni tampoc
produïen oliveres, havent de treure del llentisc, l'oli per untar els seus
atlètics cossos.
Afegeix a més, el citat historiador, que a Menorca es produïa tota classe
de bestiar boví, i muls, que es distingien per ser alts i de color agradable,
o, segons altres traductors de la seva història grega, per la seva veu sonora.
La terra d'ambdues illes mata, com la d'Eivissa, els animals nocius, essent
aquesta la raó de la seva absència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada