10.10.16

LE BALEARS SEGONS PLINI



"Les primeres illes que hi ha al llarg d'aquests mars són les Pitiüses, anomenades així en grec per la pinya dels seus pins: ara les dues es diuen Ebusus i constitueixen una ciutat federada, estant separades per un estret. El seu contorn és de quaranta-sis mil passos i disten de Dianium (Dènia) set-cents estadis, la mateixa distància que hi havia per terra a Dianium des de Carthago Nova. A aquesta mateixa distància de les Pitiüses, mar endins, es troben les dues Balears i, davant del riu Sucro, Colubraria (illes Columbretes).
Els grecs van dir Gymnèsies a les Balears, conegudes per lluitar amb fones. La Major  té una longitud de cent milles i un perímetre de 475. S'hi troben les poblacions de ciutadans romans de Palma i Pollentia; Guium i Tucis, que són de dret llatí, i Bocchoris, que va ser federada. D'ella dista trenta milles l'illa Menor, que mesura quaranta milles de longitud i cent cinquanta de perímetre. En ella s'hi troben les ciutats de Iamo, Sanisera i Mag.
Mar endins, a dotze milles de l'illa Major, es troba Cabrera, perillosa pels naufragis, i des de la zona de la ciutat de Palma, les Menarias, Ticuadra i l'illot d'Aníbal. L'illa d'Ebusus espanta les serps; la de Colubraria les cria. Per això és perillosa per a tots, excepte per als que porten terra d'Ebusus. Els grecs la van anomenar Ofiusa. Ebusus tampoc cria els conills que assolen les collites de les Balears."
Plini, Història Natural, 3, 11, 76-78. Versió de Juan Manuel Abascal a partir del text llatí (FHA VII, Barcelona, ​​1987, 27-28) i de les traduccions de Bejarano (FHA VII) i d'A Fontán et al. (Ed. Gredos, Madrid, 1998).