LES BALEARS SEGONS ELS AUTORS CLÀSSICS (II)

Les dues illes estan molt poblades ( «refertae») passant els homes de 30.000. Procedien d'una invasió de grecs, que es van traslladar a aquestes illes després de la caiguda de Troia, segons Estrabó.
La llengua que usaven encara en plena civilització romana, era un dialecte de la grega, la qual cosa ens consta, entre altres fonts històriques, pel testimoni de S. Jeroni i per algunes frases de la carta del bisbe Sever de l'any 417.
Estrabó, Plini i Solinus al litoral Est de l'illa major col·loquen una ciutat anomenada Boccoris, resta del regne Boccor, que va durar «usque ad eversionem Phrygum».
Els costums dels pobladors de Mallorca eren bàrbares. No posseïen cases, vivint com troglodites en coves que trobaven a les muntanyes escarpades, construint també unes galeries subterrànies, que els servien al mateix temps d'abric i defensa.
Ens els descriu Estrabó amants de la pau i tranquil·litat, i afegeix Diodoro que per no haver-hi guerra amb altres pobles no admetien en el seu sòl monedes d'or i plata, ja que deien els illencs que Gyron, fill de Crisaor, per posseir abundantíssimes riqueses va ser atacat per Hèrcules, privant-lo d'aquestes.
Profunda era la veneració que tenien pels seus difunts. No coneixien entre ells la cremació dels cadàvers; els col·locaven dins d'àmfores. Després les cobrien amb enormes pedres.
El seu vestit, com a molt, es reduïa a la simple «sisyma», túnica formada de pells d'animals. No usaven la «lena» o mantell grec. A l'estiu reduïen encara més les seves peces de vestir, arribant aquest costum, com hem dit, a donar nom a les illes, Gymnèsia ( «gymnos», nu). [...]
Però el què més fama i celebritat va donar en l'antiguitat, fins a canviar el nom de les seves illes, va ser la seva fona. D'ella es fan ressò gairebé tots els historiadors antics, i fins als mateixos poetes amb la seva llibertat hiperbòlica narren efectes evidentment exagerats de l'arma guerrera balear.
Precisament, indica en un altre apartat, "balleares" o "balliares" prové del grec "ballein", llançar, per la cèlebre fona, que es va fer immortal a les guerres púniques.