PAISATGE (II)

Dèiem a PAISATGE (I) "tres espècies arbòries destacaven sobre les altres: l’alzina (Quercus ilex), el pi (Pinus halepensis) i les garrigues de llentiscos (Pistacia lentiscus)" amb la informació treta del llibre de Guillem Colom "El medio y la vida en las Baleares (1964). Però en posterioritat, sense que aquesta dades es contradiguin, a partir dels estudis de Palinologia combinada amb datació de Carboni 14 fetes a diferents zones de Mallorca com Santa Ponça, Son Fornés i Sa Moleta, tenim molt més informació al respecte que ens informa dels canvis produïts en la vegetació de l'illa en els darrers 8000 anys.

En concret ara sabem que fa uns 7000 anys existia a Mallorca una important vegetació de tipus caducifoli (pèrdua de la fulla durant l'hivern), probablement extesa tant a les fondalades com a les zones muntanyenques. Predominaven l'avellaner i el roure (arbres actualment extingits a l'illa) però també s'hi trobaven boscs de bedoll, vern, om i castanyer. Com també hi havia boscs d'alzines,  pins i ullastres. 

Però a l'entorn dels 6000 anys la vegetació va experimentar un canvi substancial. Els antics boscs humits comencen a desaparèixer i prenen força arbres i arbusts més similars als actuals: pi, alzina, ginebró o sabina. 

Les causes del canvi poden atribuir-se a una modificació climàtica més seca o a l'acció de l'home. En aquest sentit és notable la reducció dràstica de la majoria d'arbre, excepció del pi, al llarg del temps. Segurament la deforestació fou causada pels homes durant l'ocupació àrab o posterior. Algú apunta que els boscs foren talats per a construir vaixells. Hom creu que la deforestació d'aquella època era més important que l'actual.