Localització
La necròpolis es troba dins el terme municipal de Santa Margalida i és de
caràcter públic. S'hi pot accedir a peu des de la desembocadura del torrent de
Son Bauló (Can Picafort), vorejant la costa en direcció sud-est uns 20 minuts
fins a arribar a la punta dels Fenicis, on es troba el jaciment. Les
indicacions per arribar-hi es troben en un cartell a Can Picafort. Una vegada
al jaciment, se'n troba un cartell explicatiu.
El jaciment es localitza al tram central de la badia d'Alcúdia que,
juntament amb la de Pollença, forma la gran badia septentrional delimitada pels
contraforts de la serra de Tramuntana al nord i la serra de Llevant a l'est. Al
sud-oest, s'obre a les comarques naturals del Pla de Mallorca.
Aquesta zona de la badia es caracteritza per una plana àmplia entre la cota
0 i els 100 m d'alçada, únicament interrompuda pels torrents que trenquen la
seva morfologia, que, a l'àrea que ens ocupa, reben els noms de torrent de Son
Bauló, torrent de Son Real i torrent de Na Borja. Una mica al nord, s'hi
localitzen les restes d'un ecosistema d'aiguamolls, S'Albufera, que fou molt
més extensa en l'antiguitat.
Al sud de S'Albufera, es localitza un altre paisatge que s'estén al llarg
de diversos quilòmetres, allà on no ha estat urbanitzat, format per una
plataforma de dunes fixes. Aquests dipòsits eòlics, com és el mateix pinar de
Son Real, sedimentats damunt una plataforma de marès (dunes fossilitzades), estan
coberts en l'actualitat de pi blanc i una garriga de vidriells, farigola i
esparreguera, entre d'altres, amb zones herbàcies de plantatge i joncs. A
primera línia de mar, abans d'iniciar-se el pinar, es troben cards, lliris de
mar i petits arbres com les savines, juntament amb restes d'alguer.
El litoral de Son Real, on es troba la necròpolis del mateix nom, és una
d'aquestes zones conservades, declarada Àrea Natural d'Especial interès (ANEI),
una àrea de gran valor mediambiental i paisatgístic.
Descripció
Respecte del món funerari de l'edat del ferro, la construcció de tombes monumentals i cambres funeràries és un fenomen que es manifesta a les Illes Balears únicament a les necròpolis de la badia d'Alcúdia de Son Real i l'illot des Porros. Tots dos cementiris tenen com a característica geogràfica la seva proximitat a la mar, i són localitzats en puntes o braços de terra que caracteritzen aquell tram de litoral. És molt possible que l'illot des Porros fos una d'aquestes puntes, convertida en illot amb posterioritat al seu ús com a necròpolis.
Els primers enterraments a la necròpolis de Son Real, dels s. VIII-VII aC,
es realitzaren en tombes que miniaturitzen edificis d'ús social i significat
simbòlic, com són els talaiots de planta circular i quadrada. Al voltant del s.
VI-V aC, un nou tipus d'estructura (anomenada pels arqueòlegs micronaveta
per inspirar-se, tal vegada i a escala més reduïda, en les navetes
d'enterrament menorquines) es construí en totes dues necròpolis. Presenten
plantes absidals o en forma de ferradura. Cal esmentar que algunes d'aquestes micronavetes
presenten orificis en les parets, que els arqueòlegs han anomenat finestres,
amb funció ritual o simbòlica. També presenten fues fosses paral·leles
excavades a la roca del fons de les sepultures, la funció de les quals no ha
pogut ser establerta, però que en tot cas no eren per a dipositar-hi els cossos
dels finats. Davant de l'illot des Porros, a la punta des Patró, sembla que en
aquell moment existí un centre de culte d'acord amb els materials arqueològics
documentats sense relació amb estructures. A partir del s. IV aC,
les dues necròpolis divergiren quant a les estructures que s'hi construïren. A
Son Real, s'hi seguiren bastint tombes familiars o individuals, tot i que de
menor qualitat i amb elements reaprofitats de les sepultures anteriors, mentre
que, a l'illot des Porros, s'hi construí la primera cambra d'enterrament
col·lectiu, de planta absidal (l'anomenat cercle C), a la qual seguiren
dues més durant els segles III-II aC (cercles A i B), així com diferents fosses
ovals amb coberta de pedra que ocuparen l'exterior de les cambres i els nivells
superiors de l'interior d'alguna d'aquestes.
D'aquest darrer moment, sembla datar la introducció d'un nou ritual d'enterrament, la incineració, que coexisteix amb l'antic ritual inhumador. Aquest fet s'ha posat en relació amb contingents de població insular que havia estat fora de l'illa (mercenaris enrolats als exèrcits cartaginesos) o població exterior (possiblement d'ètnia púnica) incorporada per matrimoni. Va ser durant el s. II aC que es construí també un santuari a la punta des Patró. Les inhumacions del cementeri de les diverses èpoques representades es caracteritzen per la col·locació del cadàver en posició fetal, molt probablement fermats amb cordes o embolcallats en sudaris.
Els materials d'importació (ceràmics i metàl·lics fonamentalment) trobats
en aquests tres jaciments (Son Real, Illot des Porros i Punta des Patró) es
retrotrauen a èpoques antigues (s. VI-V aC) i la seva adquisició per part de
les poblacions locals s'ha de posar en relació amb l'incipient comerç púnic
controlat per la veïna illa d'Eivissa. A partir del s. IV aC, els intercanvis
augmentaren de manera contundent (presència d'àmfora vinària, vaixella, denes
de collar de pasta de vidres, entre d'altres) pel mateix vector comercial
punicoebusità.
És probable que la població que s'enterrà a les necròpolis de Son Real i
l'illot des Porros hagués viscut en un poblat que se situa al voltant de les
cases de possessió de Son Real.
Fases de la necròpolis
Segles VIII-VII aC primers enterraments a la necròpolis de Son Real, tombes
en forma de talaiots de planta circular i quadrada.
Segles VI-V aC, micronavetes.
A partir del segle iv i fins al II aC tombes quadrangulars construïdes
juntes o en bateria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada