El poblat es configura al voltant d'un talaiot o turriforme central, entorn del qual es desenvolupen diversos cercles d'habitatges i edificis d'ús social. Els primers a construir-se, adossats a les parets del talaiot, eren petites estances de forma arronyonada, com la 3 i la 5. n una segona corona hi ha habitacions més grans de planta quadrangular, com la 8 i la 9, i més cap a fora, edificis més grans i complexos com el 25 i el 10.
La murada es va construir entre el 640 i el 540 aC. La seva
forma és el·líptica i té un perímetre de 320 metres que delimita una superfície
d'11,5 ha. La seva altura màxima és de 3,5 metres i la seva amplària és de 3,6
metres. El mur està format per dos paraments i reble intern. El parament exterior està constituït per grans blocs
col·locats damunt un sòcol de lloses planes. Alguns d'aquests blocs poden
arribar a fer fins a vuit tones. El parament interior està compost per filades
irregulars de blocs escairats de dimensions més petites.
S'han localitzat tres portes d'accés al poblat, al sud-est és
la més monumental i la millor conservada, la del nord-oest conserva el corredor
però no la llinda ni els brancals, i la del sud és la denominada per Lilliu
"Puerta del Aqua". Estaven construïdes amb blocs verticals que formen
els brancals, i un altre al damunt que forma la llinda. El corredor té uns 4,3
metres de llargària. Estava cobert per grans lloses, i pavimentat amb pedra,
disposant d'una canal per treure les aigües.
Per la banda interior de la murada es poden veure les escales
d'accés a la part superior de la murada. Aquestes escales estan situades de
forma simètrica a esquerra i dreta del portal. La del sud conserva quatre
escalons i la del nord tres, que tenien uns 80 centímetres d'amplada.
L'anomenada sala hipòstila és a l'est del talaiot. Està
connectada amb el talaiot a través d'un corredor i d'una petita porta. Aquesta
sala té planta absidal i en el seu interior s'observen un total de 7 pilastres
contra les parets i 3 columnes exemptes. Per les restes trobades, sembla que aquest edifici va tenir
un ús social. Possiblement es dedicà a alguna activitat econòmica comunitària,
com ara la mòlta de cereals o el sacrifici col·lectiu d'animals. Quan l'edifici
ja estava enrunat, s'excavà en el sediment que reblia l'entrada una sepultura
que contenia un jove d'uns 17 anys en posició fetal
Sembla que es construí en època talaiòtica i s'abandonà
durant la transició cap al posttalaiòtic, al voltant del 500 aC. En el seu
interior han aparegut una plataforma, un banc i un petit aljub. Entre els
materials mobles, hi destaca la presència de molins barquiformes, de ceràmica
domèstica modelada a mà i de restes alimentàries com ossos i petxines. Els murs exteriors adopten una forma esglaonada, com a contraforts
que l'envolten parcialment excepte a la zona de les portes. Quant a la coberta
es dedueix que devia estar formada per bigues de fusta.
El talaiot central sembla ser l'element primigeni entorn del
qual es va anar desenvolupant el poblat talaiòtic de Ses Païsses. la
seva data de construcció podria estar entorn del 1100 aC. Es tracta d'un turriforme
d'uns 12 metres de diàmetre i una alçada màxima conservada de 4 metres, amb una
petita cambra interior de 7 m² sense columna. Està situat quasi al centre del
poblat sobre una petita elevació natural que encara realça la seva pròpia
alçada i el converteix en una fita visual i simbòlica. Les portes d'entrada al talaiot central són de petites
dimensions, sols 75 cm d'alçada, la qual cosa no permetia l'entrada d'una
persona adulta dempeus. L'entrada oest dóna a l'exterior del talaiot, mentre
que l'entrada est, dóna a l'interior de la sala hipòstila i estan comunicades
per un corredor que travessa el talaiot i algunes petites dependències annexes. L'interior del talaiot central està format per una petita
cambra interior d'uns 7 m² de superfície al fons de la qual discorre un passadís
que comunica les dues portes d'entrada. Aquest passadís està flanquejat per dos
contraforts que donen solidesa al parament interior de l'edifici. Es creu que el talaiot devia tenir una funció simbòlica i ritual
més que funcional, ja que les seves característiques no el fan apte ni com a
defensa, ni com habitatge, i tampoc no s'hi han trobat restes que permetin
parlar d'una funció com magatzem. La comunicació amb la Sala Hipòstila reforça
aquesta hipotètica funció ritual, que podria estar relacionada amb el sacrifici
col·lectiu d'animals i altres tasques ritualitzades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada