PAISATGE (I)

En el seu primitiu estat post glacial, al finalitzar els temps quaternaris, tres espècies arbòries destacaven sobre les altres: l’alzina (Quercus ilex), el pi (Pinus halepensis) i les garrigues de llentiscos (Pistacia lentiscus).

Quan els primers pobladors arriaren a  les illes veren un gran bosc d’alzines, sobretot a les muntanyes, i pinars, per tot arreu, que ho cobria tot, fins arribar a la riba del mar.
L'alzinar aportava aglans, que també servien per fer farina, per la fusta i per l'escorça.
El pi era útil pels pinyons, per la fusta que cremava en el forn i per la pega.
La garriga (mata, arbocera, aladern,... i estepa) cobria el pocs buits que quedaven.

A les zones humides, amb arenals i dunes, el paisatge canviava d’aspecte.

L’home va rompre aquesta uniformitat equilibrada quan va establir-se com agricultor i ramader. Aquest procés irreversible ha deixat el paisatge actual on sols queden residus com a taques d’aquell paisatge primitiu.  
Per a més informació: 
COLOM, G. (1964): El medio y la vida en las Baleares. Gráficas Miramar. Palma
Capítol IV (traducció i resum feta per l'autor del blog) 

Vegeu: PAISATGE (II) 

"Quan els caçadors ja no es veien, l’al·lot va alçar la vista i va contemplar el paisatge de banda a banda. A la dreta, on les muntanyes eren un poc més altes que el pujol on es trobava, es veia tot verd de boscs: pinars i alzinars, sobretot."