LA VIDA EN EL POBLAT

Les famílies del clan familiar estaven dividides en pare (guerrer) i mare, infants i ancians.
El pare sovint anava a la guerra a campanyes fora de casa com a mercenaris llogats pels cartaginesos (entre els anys 450-123 AC). Quan era al poblat es dedicava principalment a la caça.

La mare es dedicava a la criança dels fills i tenia cura de l'hort i de la custòdia del corral d'animals. També a realitzar activitats artesanals fetes a mà, amb llana, margalló o fang. Entre els útils trobats hi ha molins de picar gra.
Els infants (nins i nines) ajudaven a la mare en les labors de la casa i tenir cura de l'hort i dels animals.
Els ancians tenien un rol de consellers del clan.
Entre els familiars i veïnats existia un llaç de mútua col·laboració i hospitalitat.
També es creaven vincles entre famílies via matrimoni entre fills i filles que generaven un dot.

Existia una superestructura de clan vinculada a llaços familiars amples (llinatge) i sovint es manifestava mitjançant la construcció de monuments megalítics de caràcter religiós.
Els conflictes entre clans o poblats s'associen a disputes per terres, bestiar o matrimonials.
L'economia era de subsidència sense excedents.
La propietat de la terra era comunal i els ramats així com les pastures i abeuradors.
A la vegada en els clans existien bens comunals i de distribució de la xarxa aqüífera (necessitaven abeuradors pel bestiar) que concentraven a pous o basses.

"Els nins més grans ja es trobaven fent les seves tasques a l'hort familiar. Cada cabana tenia un petit hort amb arbres fruiters i hortalisses que s'havien de regar sovint quan feia temps sec; i també tenia un tancat amb els ànecs i les oques que s'havien d'alimentar. Dels porcs així com dels ramats d'ovelles i de cabres s'encarregaven el  joves que ja havien fet el pas. La porcada la duien a l'alzinar on era fàcil trobar glans i tòfones. El ramats de bestiar els portaven al prats de la vorera del torrent que corria allà baix."