MITOLOGIA

La gent que vivia a l'època talaiòtica creia en mites que explicaven l'origen de la vida i de les coses, de l'ordre natural, dels contactes entre els déus i els homes, dels herois i sobre el més enllà i els difunts.
Creien en uns déus omnipotents, fundadors i creadors de tot allò que existeix. Però pensaven que els déus importants tenien una actitud ociosa:

 "El déu va arribar, va actuar i se'n va anar"

I que per això enviaven a la Terra déus secundaris que es cuidaven de coses menys importants.

Segons la seva opinió, aquest món mitològic estava dividit en tres estadis:

Déus
	Homes
		Morts

 

NUREDDUNA

Entre les divinitats secundàries que tenien cura del món n'existien que es cuidaven dels cicles anuals i la fertilitat, dels ramats i fases vitals de l'individu (pubertat, matrimoni i mort).
Les festivitats estaven directament relacionades amb aquestes creences.

"Li havien ensenyat que el déu Anú era el que ho havia creat tot: la terra, el mar i el cel. I què sobre la terra va posar-hi els animals i els homes. I què dintre del mar va posar-hi els peixos. I què en el cel va posar-hi el vent, els llamps, els núvols i les aus. Però que una vegada que havia fet tot això, aquest déu se'n va anar i va deixar que tot es posés en contacte i que tot creixés, i en créixer, va haver-hi baralles i uns anaren contra els altres. Quan va passar tot això, els homes i els animals cridaren a Anú però aquest no va tornar mai; però va enviar els seus fills i altres déus menys importants perquè actuessin en els conflictes."