BARRANC D'ALGENDAR

El barranc d’Algendar és el més important de l’illa. Comença prop de Ferreries, al costat de la carretera general que uneix Maó amb Ciutadella, a l'anomenada muntanya de Santa Magdalena o d’Urgell, i desemboca a la platja de Cala Galdana. La seva longitud és de 7 km, valor que equival al de la meitat de l'amplària mitjana de l’illa, que és de 13,5 km. Les seves parets més verticals poden arribar en alguns punts als 80 m d'alçada, encara que el valor més freqüent és de 50 m.

En les parets del barranc hi ha dues coves, en les quals s'han trobat restes d'activitat humana de l'època talaiòtica. Una és la cova Morada, coneguda des de l'antiguitat, i l'altra és la cova del Càrritx, trobada recentment (1995). El descobriment d'aquesta última va ser una troballa de primera magnitud per a l'arqueologia, ja que havia romàs tancada per un despreniment natural de roques en l'època romana, com a mínim, i a l'interior s’hi van trobar intactes des d'aquella època un conjunt d'objectes arqueològics i restes humanes, ossos i cabells, a més d'altres restes d'activitat humana.

Barranc d’Algendar

El barranc d’Algendar és un paradís
que el Creador, tement la tramuntana,
volgué amagar en el fons d’un gran abís,
fent amb son dit un solc damunt la plana.

Llocs, horts i coves pengen al pendís,
d’arbres de fruita en els bancals hi ha ufana;
al fons corre el torrent cap a l’encís
de la cala sublim: Santa Galdana.

A l’hora capvestral, quan s’adorm ĺilla,
canta una veu la cobla a la pubilla
que, enamorada, s’esposà amb el mar.

-“La núvia d’Algendar avui és en terra,
i demà serà en mar”. -La veu no s’erra:
Tota Menorca és núvia d’Algendar.

Joan Timoner i Petrus
(L’illa d’Argent)

LLEGENDA DE SA DAMA DE SA COVA MURADA

Diu la llegenda que un cabrer solia arribar-hi amb el seu ramat, asseient-se durant hores en una roca que hi ha més avall de la cova. Un dia, va veure amb sorpresa a una princesa que es pentinava amb una pinta d'or. Com la dama no va dirigir la paraula al cabrer, aquest va preferir ignorar-la. Un cop més veuria el pastor a la dama esperant que ell li dirigís la paraula. Finalment, a la tercera, la misteriosa dona no es va poder reprimir i li va preguntar al cabrer: “Què prefereixes més, la pinta d'or o jo?" El pastor es va afanyar a contestar: “La pinta d'or”. Furiosa, la dama li va llançar la pinta sentenciant: “Seràs pobre tota la teva vida”. I va desaparèixer.