5.11.16

ELS MEUS PROFESSORS D'HISTÒRIA (I)

Fins que vaig començar a l’institut Ramon Llull de Palma, l’any 1956, no havia tengut cap professor d’Història. Dels set als deu anys sempre vaig tenir el mateix mestre, don Santiago Monforte, un home bastant amargat per la guerra civil. Amb ell poca cosa més aprenguérem d’Història que no fos l'oficial on sobretot sortien els noms del reis d’Espanya i algun cabdill de renom com Viriato. En tot cas no record res més que seguíem a peu de lletra l’enciclopèdia Hijos De Santiago Rodríguez.

En canvi a l’institut hi havia un professor per cada assignatura. En record molts, però aquí sols parlaré dels professors de Geografia i Història. 
Primer vaig tenir el catedràtic Carlos José Guitart. Sempre havia cregut que el seu primer llinatge era Guitart però no, era José. L’home ja era major i un poc sord. Havia publicat els llibres de text que utilitzàvem, un per cada curs. 


Supòs que era un suplement al sou que tenia. En aquell temps el catedràtic de l’assignatura imposava el llibre de text a l’institut on estava destinat. Eren uns llibres editats en un paper com a d’estrassa que tenia trossos de llenya mesclats en el paper. A més del llibre teníem que fer un treball d’emplenat amb dades i colors una col·lecció de mapes muts. Els sistema pedagògic que utilitzava era molt simple: cada dia una lliçó. Tots en fila per ordre de llista recitàvem un tros de la lliçó. Ell, assegut en el seu costat d’una enorme taula que podia servir per un tribunal, llista en mà i un llapis gastat, cridava cada alumne pel seu nom i llinatges i aquest començava a recitar fins que pegava un toc sobre la taula amb el llapis. Aleshores seguia el recitat l’alumne següent. Els més espavilats no recitaven el text de la lliçó del dia sinó un tros que sabien de memòria. El senyor Guitart com que era bastant sord no s’adonava i cada dia et posava nota de la lliçó. Cada setmana, o quan corresponia, recollia els mapes, els corregia i després els recollíem amb la nota a una habitació adjacent a l’aula de classe on tenia munts de caixes dels llibres que editava i venia.  
Amb aquest catedràtic, la majoria d’alumnes sobrevivíem però no apreníem res.

   

1 comentari:

Tòfol Carrió ha dit...

Jo també vaig tenir al Sr. José Guitart. Era valencià i havia esta Hermano de La Salle a València.
Els milicians el tancaren a una presó i allà dins es va fer amic d'un Inspector d'Ensenyança. Quan acabà la guerra, va deixar l'Ordre, es va fer mestre i es va casar amb la germana del Inspector. Llavors va seguir estudiant fins arribar a Catedràtic. Tenía un fill molt gras que veniaa classe amb nosaltres per temporades.