LA PROFESSORA ENCARNA VIÑAS (II)

Ja sabeu que vaig tenir a donya Encarna Viñas com a professora de geografia i d’història a la Normal de Palma. Pel seu títol de Llicenciada en Filosofia i Lletres i pel seu saber, també podia impartir, i així ho va fer després a varis instituts de Palma, la matèria de llengua i literatura castellanes, però aquest no és el meu cas.

.

Pel que fa a la geografia i història ella era o es sentia deixeble directe de Jaume Vicens Vives i així ens ho va fer entendre. Jaume Vicens Vives havia estat el primer historiador en proposar el pas de la concepció d’una història de contingut polític (monarques i batalles) cap a una història d’orientació econòmica i social.  

.

Com a text bàsic d’estudi ens va proposar un llibre de didàctica de la Història de Monserrat Llorens (Teide)  enfocat principalment a treballar el fets històrics a partir de fonts directes (cròniques històriques, estudis, documents, ) o indirectes (materials recollits a museus, mapes, obres d’art,...).
.
.Ella explicava la Història de la Humanitat seguint aquests principis metodològics i volia que els alumnes assimilàssim aquesta perspectiva metodològica.

.

Com a exemple d'això us explicaré que entre les preguntes que va posar a l’examen final ni havia dues que tenc ben presents: La cultura de l’antic Egipte i el Feudalismecom a fet social.

.

La resposta a la primera em va sortir brodada perquè feia poc que havia llegit “Sinuhé l’egipci” de Mika Waltari. M’havia encantat i recordava molt bé tot el seu entorn social i cultural.

.

Per a respondre a la segona vaig aprofitar tot allò que recordava d’una pel·lícula recentment estrenada titulada “El senyor de la guerra,” (1965) amb Charlton Heston.  Era una història situada a l’Edat Mitjana en el segle XI en la qual un cavaller normand es converteix en senyor feudal d’una terres cedides pel rei de França.

.
Jo sols vaig seguir el seus consells i vaig treure molt bona nota.

.

.
Però la seva aportació com a professora a la Normal no fou sols ensenyar i, sobretot, sorprendre i entusiasmar als seus alumnes a aprendre ... sinó que va aconseguir motivar-nos en participar en diferents activitats culturals interessantíssimes, com lectures poètiques, representacions teatrals; també i principalment ens va descobrir el gran valor de la nostra llengua catalana en un moment històric en què estava en una situació d'absolut aïllament.