LA PROFESSORA ENCARNA VIÑAS (III)

Permeteu-me que avui la meva imaginació discorri amb una certa llibertat sobre les coses que vaig a explicar perquè em manca informació sobre allò que diré. La biografia d’Encarna Viñas té alguns buits que jo ompliré amb un poc de lògica (i amb l'ajut de la seva neboda Cèlia Riba)

Els pares d'Encarna

Pens que la primera infantesa d’ Encarna Vinyas va transcorre de manera feliç a Mallorca.

En primer lloc, a una casa de camp del Pont d'Inca (Marratxí) i, pocs anys  després, a la casa de Llorenç Riber, núm 18, “temple de tertúlies literàries en els anys 60”.

Havien arribat a Ciutat l’any 1923 quan el seu pare, el pedagog Gabriel Viñas i Morant,  va guanyar la càtedra de Pedagogia i va escollir venir a l’Escola Normal de Palma quan Encarna tenia 4 anys. La seva germana Cèlia era quatre anys major que ella i sempre va esser el mirall on Encarna es va mirar. La mare nomia Cèlia Olivella Grifoll i era una gran lectora que va transmetre aquesta afecció a les dues filles majors i també a la tercera que nomia Gabriela i que ja va néixer a Mallorca.

Don Gabriel era un home especial que fou jugador de futbol dels juvenils del Club Barcelona i ja aquí, li agradava arbitrar partits en el camp del Son Canals. També era bon nedador i duia sovint a Cèlia i Encarna a la platja. En tot i això, Encarna reconeix que "a casa no parlava de la feina a la Normal" i elles, les nines, dugueren una vida bastant “independent” i en aquella època feliç no posaven massa esment a les activitats del seu pare.  En tot cas el considerava "un home nerviós, molt actiu i persona de molt bon humor".

Les germanes Viñas a casa visqueren un ambient cultural bo i això feia preveure que estaven destinades a tenir una carrera universitària.

Cèlia, l’any 1925, als deu anys, començà el batxillerat a l’Institut que avui rep el nom de Ramon Llull. Quan sortia de l’institut anava a la biblioteca del Museu Pedagògic, aleshores ubicat a La Misericòrdia, on feia les tasques escolars i llegia molt: autors clàssics castellans i estrangers i llibres de literatura catalana, sobretot poesia. El pare, que es passava moltes hores en el Museu, la recollia i tornaven junts a ca seva. En senyor Viñas, a més de les classes a la Normal també organitzava conferències i colònies d’estiu. Cèlia, ajudava a la bibliotecària, Maria Pons, en la biblioteca.
El pare, a l’estiu, visitava sovint les colònies escolars que organitzava el Museu Pedagògic amb la Diputació i una vegada, les dues germanes anaren a una colònia. Al respecte diu Encarna “allà visquérem unes setmanes en les quals, des del conreu de la cultura local, per mètodes actius s’intentava una formació integral”.

Gabriel Alomar

A l’institut, Cèlia va tenir com a professor al catedràtic Gabriel Alomar que la va entusiasmar, però Cèlia, que era una al·lota excepcional en els estudis, li anava per davant i ja sabia allò que diria o pensava dir. També va coincidir amb els germans Rosselló Porcel i un estudiant que després seria un gran mestre i director: Melcior Rosselló Simonet. Amb ell, Cèlia va col·laborar en la creació de la FEB (Federació Escolar Balear), associada a la FUE, que, entre altres activitats, va organitzar les Missions Pedagògiques a Mallorca.

Encarna, quatre anys més jove que la seva germana, veia tot això amb curiositat i afecte i, al temps, creixia la seva admiració cap a Cèlia. Aquesta, va finalitzar els estudis de batxillerat i tot d’una que pogué va anar a viure a ca una cosina de Barcelona i  va començar la carrera de Filosofia i Lletres (1934) on va retrobar-se amb el company d'institut que ara, com a poeta, rebia el nom de Bartomeu Rosselló-Pòrcel . 

Mentre, Encarna, que va iniciar el batxillerat amb dos anys de retràs, no el va poder acabar quan corresponia perquè va estellar la Guerra Civil.

Les conseqüència foren terribles per a la família Viñas.

Bibliografia

Oliver, Jaume (1979): Escola i societat (L’ensenyament a les Illes en el segle XX). Editorial Moll.

Comas, Francisca (1997): Melcior Rosselló i Simonet, mestre. Ajuntament de Santa Maria.