"Encarna Viñas
era com un caliu encès enmig de la cendra que desprenia espires i calava foc
l’herba tendra que cada any rebrotava al
seu voltant."
(Pere Carrió Villalonga, 2004)
 | |
| Encarna amb els seus pares |
Després d’ensenyar
als futurs mestres va treballar a dos instituts: Joan Alcover i Antoni Maura.
Amb els anys va
anar perdent l’oïda i un dia que la vaig trobar m’ho va comentar i la vaig trobar
desanimada perquè en va dir: “Carrió, no em sent a gust”. La vaig animar.
En poc temps es
va jubilar.
El 1993 Encarna
havia enviudat de Josep Maria Llompart però tot i així seguí essent una figura present
en els homenatges que un conjunt d’institucions culturals mallorquines,
sobretot promogudes per la OCB, retien al seu marit.
Deu anys més
tard morí a Palma, un any després que el Govern de les Illes Balears
li concedís el Premi Ramon Llull (2002).
Encarna Viñas
Olivella va morir l’11 de desembre de 2003 als 83 anys , després d’una llarga vida
plena d’alegries i tristeses; plena de coses que omplen i coses buides de
contingut.
Encarna, segurament va donar tot allò que va rebre i encara més. Els
seus alumnes així ho entenguerérem i per això li retérem un senzill homenatge el dia
12 de febrer de 2004.
Aquests són
alguns dels records que tenim d’ella, la nostra professora
Entre els
assistents, la seva germana Gabriela i la seva neboda Cèlia. També el mestre de
mestres, Melcior Rosselló Simonet.
Entre els parlaments:
companys, ex-alumnes i amistats.
Aquells que no
pogueren venir enviaren la seva recordança per escrit.
També recordàrem les escenes i moments memorables de les seves activistats i la seva presència a la Normal.
He conservat un bon
record dels meus estudis de mestre gràcies a persones com Encarna Viñas. Res! Allò que importa, allò que queda... és que Encarna va aconseguir quelcom important a la vida: que molts la recordem amb estimació.
Per a més informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada