AGRICULTURA

Investigadors espanyols situen l'origen de l'agricultura a Síria fa almenys 10.500 anys.
Fins al moment actual, sabíem que l'any 7000 a. C. una naixent agricultura es va implantar a Egipte i el subcontinent indi, tal com demostren diferents excavacions arqueològiques desenvolupades en l'actual Pakistan. Des d'aquesta mateixa època, 7.000 a. C., sabem també que es van conrear blat i ordi a la mateixa regió.Així mateix, es coneixia que el desenvolupament i la generalització de l'agricultura es van produir posteriorment al nord i sud de la Xina, al Sahel africà, a Nova Guinea ia diverses regions d'Amèrica. Els cultius anomenats fundadors de l'agricultura neolítica van ser en primer lloc els cereals com el blat i l'espelta. Després van venir l'ordi i les lleguminoses com pèsols, llenties, cigrons i lli. Entre els propis arqueòlegs n'hi ha que pensen que l'agricultura va sorgir diverses vegades (hipòtesi del multicentre) i altres que advoquen més per l'origen únic, ubicat fins ara al sud de Turquia.

Resulta necessari recordar que l'ús de l'agricultura en el Neolític va suposar que els humans passéssim del nomadisme al sedentarisme, deixant les coves i refugis petris per començar a construir habitatges: una manera absoluta revolució que va donar peu a la fabricació del pa, al començament de la ramaderia i al naixement de les primeres ciutats, amb l'edificació dels primers temples i la creació de les primeres lleis.

Probablement els primers pobladors que s'assentaren a les Balears ja coneixien el conreu del blat, ordi i civada.