EL SAFEREIG

En general el poble d'Algaida era molt avorrit però els infants cercàvem sempre entreteniments per a passar-ho bé. El lloc de trobada era la plaça del poble i allà ens trobàvem i en pensàvem qualcuna. En temps de vacances teníem moltes hores per jugar i, sovint, sortíem a peu o en bicicleta a explorar el municipi. Hi havia molts de llocs on anar: es cementiri, es Porrassar, Lourdes de Pina, es pont de Cabrera, l’estació des tren. Si era l’estiu anàvem sovint a qualque safareig a nedar perquè en aquell temps encara no hi havia piscines.

Una vegada que anàrem a nedar a un safareig molt bo. Quan arribarem, un digué “beneit el darrer”: amollàrem les bicicletes, ens llevàrem la roba i el primer que va arribar sobre la paret del safareig es va llançar de cap. La sort és que va posar els braços i aquests li protegiren el cap perquè els safareig estava quasi buit. Sortosament només es va rompre els dos braços.

Aquest mateix al·lot fou el protagonista d’una altra ventura. Va inventar una botella que permetia nedar sota l’aigua. A ca seva tenien un bar i va trobar botelles i mànegues que podien servir per muntar un mecanisme que faria tal cosa. Amb altres amics anàrem al safareig i es va llançar a l’aigua amb les botelles i els tubs de goma. Des cap d’un temps que estava submergit va sortit bracejant i perdent l’alè. Ens vàrem haver de llançar al safareig a treure’l mig ofegat.

Record els noms dels protagonistes però pens que es pot dir el pecat però no el pecador. 

EL SAFEREIG D'ALBENYA (VIDEO)