28.12.16

EL BANDOLER DURÍ

Fa quasi dos-cents anys per la contrada d’Algaida, Llucmajor i el pla de Sant Jordi de Palma, es movia una colla d’assassins capitanejats per un tal Joan ‘Durí’.

Saquejaven i mataven a vianants i sovint anaven a les cases de camp on feien destrossa.



En Joan Puig, ‘Durí’, havia nascut l’any 1802 a Llucmajor i quan va esser fadrí es va tirar al bandolerisme amb altres socis de la comarca. Tenien amagatalls a diferents coves de la zona de Randa, del puig de Ses Bruixes i de s’Arenal de Palma. Robaven i mataven sense remordiments. No eren delinqüents generosos que robassin als rics per donar-ho als pobres sinó que ho feien a tots sense miraments. 
Eren odiat i temuts pel poble. En Durí es recordat per la memòria popular com un assassí sense entranyes. Encara avui esmentar el seu nom fa por  a la gent major perquè era un carnisser d’homes, dones i infants. He escoltat més d'una vegada a alguna dona vella dir abans d'anar a dormir: "barrau bé la porta que no entri en Durí".



Les autoritats posaren preu al seu cap i una vegada que l’agafaren ben aviat va fugir de la presó. Quan li demanaven el motiu de l’escapada va dir: “la presó no compta amb les condicions establertes a la Constitució”.

Després de tal sanguinària vida fou detingut, diuen que per la traïció d’un company de banda anomenat Bartomeu Fullana, ‘Fullaní’, d’Algaida i amb altra gent de la seva tropa fou penjat a Palma, l’hivern de 1829. La pena pels assassins fou “per suspensió en la forca” aleshores encara vigent com a forma d’execució. Només tres anys després fou canviada pel “garrot”, que consideren de mort més ràpida (Real Cèdula de 28 d'abril de 1832). 



Conten que abans de morir, les seves darreres paraules foren: “Us veuré a tots a l’infern”.

Cap comentari: