23.12.16
EL SALT DE LA BELLA DONA
Això era i no era una parella, de la qual mai han transcendit els noms, que vivia feliç a una casa de camp a fora vila prop de Caimari.
La dona tenia totes les virtuts del món i també era molt bella. Encara que la parella s'estimava molt, quan anaven al poble i es topaven amb altra gent, l'home tenia atacs de gelosia.
Un dia a l'home li vengué un mal pensament i per fer un acte de contrició va proposar a la seva dona anar a passar el rosari davant la Mare de Déu de Lluc. La dona, que era molt pietosa i devota de la Verge, hi va accedir ben gustosament.
Feren el camí que du cap a Lluc. A mig camí, quan arribaven quasi al més alt del cim, es toparen amb uns homes que amb la mirada admiraren la formosor de la dona i l'home va tornar a caure presa de la gelosia en un altre dels seus atacs. Això va passar ben a prop d'un penya-segat que tenia unes vistes obertes cap a un fondal.
La discussió entre ambdós com altres vegades va acabar amb una disputa i l'home va llençar a la dona pel penya-segat. De seguida es va penedir del que havia fet i continuà a corre-cuita el camí per acudir al Monestir de Lluc i poder demanar perdó a la Mare de Déu pel mal que havia fet. En aquest moment va succeir un miracle: quan es va agenollar per resar,... allà mateix, asseguda al seu costat, es trobava la seva dona viva i amb actitud de fer veure que no havia passat res. La llegenda acaba aquí.
.
Però a partir que es va conèixer aquest succeït, el lloc va rebre el nom de "Salt de la Belladona".
Diuen que encara avui... quan una parella es posa a barallar en aquell mateix punt, un esperit apareix del no-res. És la Belladona que no vol que torni a succeir allò que li va ocórrer a ella.
.
Llegenda o fets reals?
- Hom pensa que el fet té un fons de realitat i s'explicaria en què la bella dona a més de virtuosa era molt espavilada i que en caure es va aferrar a una mata. Després de pujar al camí va agafar una drecera que duia a Lluc on va arribar abans del seu gelós marit.
- Els més incrèduls pensen que la història sols va sorgir de la imaginació d'algú que va passar per aquell camí i quan va veure el fondal li va venir al cap com ho seria de fàcil llançar la dona al precipici i va convertir la idea en un conte miraculós.
.
Què hi ha de veritat o de mentida no ho sabem, però si qualcú té interès ho pot anar a cercar.
Video: El salt de la Bella Dona
Etiquetes de comentaris:
LLegendes,
Salt Bella Dona
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada