EL XACAL I L'ERIÇÓ

El xacal baixava del turó i es va trobar amb un eriçó que també ho feia amb dificultat per la quantitat de roques i pedres que hi havia en el camí. Fent una broma de les seves, el xacal li va demanar:
- On vas eriçó amb aquest pas tan airós?
- No massa lluny – respongué l'eriçó -. Vaig al jardí que es veu al peu del turó.
- Idò, t'acompanyaré – va dir el xacal -, però amb la condició que no vagis massa de pressa.
- I si arrib el primer al jardí – demanà l'eriçó que va endevinar la broma del xacal.
Aquest el mirà despectivament i li digué.
- Si em guanyes, et faig el jurament que et duré cada horabaixa el teu menjar.
- D'acord! – assentí l'eriçó.
I, dit això , es va fer una bolla i s'amolla costa avall per la pendent.
Quan el xacal va arrencar-se a córrer, l'eriçó ja havia arribat al jardí.
- Per aquesta vegada, et perdon, xacal – digué l'eriçó al xacal, quan va arribar fent forts alens.
[Conte oriental]