JOCS D'AVENTURES

A Algaida cada diumenge hi havia sessió de cinema a les 5 de l’horabaixa. Tota la sala estava plena de gom a gom. 

Pel·lícules que agradssin a la tropa: de pirates o aventures  (El Capità Bood, Robin Hood,...) amb Errol Flynn; del far-west (Ford Apache, La diligència,...)  amb John Wayne; de terror o pànic (Els crims del museu de cera, Dràcula,...) amb Vincent Price; d’amor (Sissi) amb Romy Schneider; de guerra (Medalla roja al valor) amb Audie Murphy; ... una llista interminable.

Entre setmana jugaven a fer com els herois de la pel·lícula que havíem vist.

Sobretot aprofitàvem el buc d’una casa en construcció que hi havia en el mateix carrer que vivíem al final del qual es veia el molí d'en Xina, més o manco per davant de ca na Catalina “Blasco”. Per dedins del buc hi havia molts de mitjans de marès que ens servien per amagar-nos o fer els escenaris. Per sort, mai tenguérem cap accident.

Quan no teníem el tema clar jugàvem a un joc de bandolers que li dèiem: “la banda d’En Durí”. Al principi no sabia qui era el tal Durí. Només havia sentit que qualque dona vella que abans d’anar-se'n a dormir deia: “posau la barra darrera la porta no fos que vengui en Durí. 

Abans de jugar-hi, anàvem a la botigueta de la plaça a comprar uns cèntims de magnèsia. La madoneta posava la pols de magnèsia en un paper d'estrassa. Després anàvem a la casa dels nostres jocs i uns feien de bandolers i altres de víctimes. Si tocava tir de pistola o de trabuc, la mort era ràpida, però si els que feien de víctimes no cooperaven en entregar la bossa de doblers, havien de morir enverinats. Per això ens posàvem la magnèsia dins la boca i amb un glopet d'aigua sortia sabonera i caiem morts.

Una altra variant del joc consistia a amagar els beneficis entre els maresos i els que fèiem de soldats cercàvem el tresor com si fos a la cova d'en Durí.

No vull contar la variant de quan atrapàvem la banda... però la podeu imaginar. Però sols teníem set o vuit anys i tot era pura innocència.