PLA DE LES FIGUERES

Aquest jaciment es troba a l’arxipèlag de Cabrera. Concretament a l’illa més gran, la qual dóna nom al conjunt d’illes. Per poder arribar ho hem de fer mitjançant el transport marítim que surt, de forma diària, des del port de la Colònia Sant Jordi, o amb embarcació pròpia o llogada.

Un cop arribats al port natural de l’illa, ens podem dirigir al jaciment, que està situat molt a prop de la mar, al Pla de les Figueres.

El monestir està emmarcat en el conjunt de comunitats religioses que aparegueren al llarg de tota la Mediterrània Occidental, poc després de l’adopció de la fe cristiana per part de les autoritats imperials romanes. Amb la caiguda de l’Imperi romà d’Occident aquest monestir passà a formar part, igual que el conjunt de les Illes Balears, del regne Vàndal. Poc temps més tard tornà a l’òrbita romana, aquest cop formant part de l’Imperi romà d’Orient, altrament conegut com a Bizantí. Aquesta comunitat de monjos va estar en funcionament des del segle V fins el final del segle VII o l’inici del segle VIII, en què fou abandonat.

D’aquesta comunitat monacal es tenen notícies escrites de principis del segle VII, en una carta del papa Gregori Magne, que ordena aplicar mesures correctives als monjos.

A l’illa, hi ha una sèrie de jaciments com es Clot des Guix, Son Picornell i el Pla des les Figueres. En aquest és on habità la major part de la comunitat de monjos. I on les excavacions han documentat una sèrie d’estructures productives i una estança aïllada, de la que no se’n sap l’ús, situada en un punt elevat i una zona d’enterrament. En ella s’han localitzat 5 tombes individuals d’inhumació, de les quals s’han excavat tres, localitzant-se els pertinents individus, tots de sexe masculí. A partir de l’estudi de les restes humanes s’han pogut obtenir dades de la dieta dels membres de la comunitat. Aquesta es caracteritzaria per se rica en proteïna animal i moderadament tova, com també ho constaten les restes d’animals trobats al jaciment. Dels cossos humans cal destacar lesions provocades per tasques agrícoles i condicions ambientals, com lesions musculars i artrosis.

Dels materials localitzats cal dir que es troba tot un conjunt ceràmic de taula, que seria utilitzat de forma quotidiana pels monjos. Aquesta ceràmica provenia de diverses zones de producció. Cal destacar les de tipus nord-africà, on hi ha impresa simbologia cristiana de diversa mena. En els esmentats atuells ceràmics també s’han pogut documentar una cinquantena de grafits, realitzats pels monjos, que possiblement la individualitzaven.

També hi ha elements decoratius i d’ús realitzats en diferents tipus de marbres,  procedents de diferents llocs de la mediterrània, tant de la península ibèrica, com d’Anatòlia, passant per la famosa illa dels marbres blancs, Paros, a Grècia. Per tant podem veure com aquesta comunitat no restava aïllada del món.

Seguint amb la màxima monacal, ora et labora, s’assumeix que els monjos de Cabrera devien treballar totes les terres possibles. També van centrar la seva activitat productiva en l’elaboració de vi, la producció de porpra, emprada com a tint natural, l’elaboració de salaons… Aquestes activitats han estat documentades a través d’analítiques realitzades a un conjunt d’estructures. També cal esmentar la possible producció d’objectes de ferro i vidre, com així ho constaten un conjunt d’escòries, que fan pensar en l’existència d’aquests tallers productius.

Després del seu abandó, el monestir fou ocupat per presoners de guerra, en el marc de les Guerres Napoleòniques del s. XIX, fet que accelerà la transformació i destrucció de les restes monacals.