CAPELL O GORRA, CLAC!

La història del "quepis legionari" m'ha duit a la memòria el cas del revelat de la fotografia de l'home del capell.
El nostre pare, entre altres curolles, tenia la de la fotografia. Allà on vivíem tenia un laboratori fotogràfic, amb la seva ampliadora, paper de fotografia, liquids per a revelar i fixar, etc. 
Ben segur que per afeccionar-nos al tema, sovint, ja de ben petits, al meu germà Tòfol i a mi, ens feia contemplar tot el procés de revelar els rodets de fotografies.
Ja sabeu que aquesta tasca es fa en una sala obscura o només amb un llum vemell per no fer malbé el revelat.

Bé, idò un dia que ens tenia a la sala obscura, va posar a l'ampliadora un clixé que era d'un home amb el cap cobert. Fou un instant de segons quan l'habitació estava totalment fosca. Però amb la llum de la potent ampliadora vérem la figura i ens posàrem a discutir si aquell home duia un capell o una gorra.
Jo, deia que era "un capell".
En Tòfol, deia que era "una gorra".
Seguírem la discussió mentre el nostre pare continuava ja amb altres clixés del rodet de fotografies, a les fosques.
- És un "capell" - deia jo.
- Du "una" gorra - deia el meu germà.
Amb això, el nostre pare, a les fosques, es va girar i ens va pegar una clatellada a cada un i va seguir el revelat.
Crec que després del "clac! clac! perderen l'interès per a saber si l'home duia un capell o una gorra.
Però juraria que era "un capell".