En aquell temps anàvem molt al cinema d'aventures al Capitol o al Dorado, sobretot. Una pel·licula que va agradar molt al meu germà fou "Beau Geste" amb Gary Cooper. La història provenia d'un llibre de P. C. Wren amb el mateix nom però que seguia amb dos títols més: "Beau Sabreur i Beau Ideal. El tema és l'aventura que succeeix a tres germans que pel robatori d'una joia van a parar a la legió francesa, per separat. La trama consisteix en veure com es creuen les seves vides i com es resol l'enigme. La pel·lícula potser és millor que la novel·la i té un començament extraordinari amb l'escena que s'anomena "l'enterrament viking".
A ca el nostre padrí, on vivíem, teníem el tres llibres que ja sabíem quasi de memòria, i jugàvem sovint a "Beau Geste".
Per sort teníem un "quepis" de legionari que ens servia per fer més real el joc.
Un dia que devíem haver-nos barallat, cosa que era bastant habitual, vaig trocejar el "quepis" amb unes tissores. Quan el nostre padrí va veure el que havia fet em va fermar les restes del capell al cap la resta del dia i em va fer dormir amb ell, com a càstig.
Ben segur que en lloc de càstig fou un premi perquè vaig somiar tota la nit que era Michael (Beau) que jugava amb els meus germans Digby i John i féiem batalles navals a l'estany de la casa de Lady Brandon amb l'encantadora cosina Isobel i el desagradable cosí Augustus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada