Figurau-vos com s'ho devien passar els dos amics.
A la menjada no hi mancava res però va tenir un mal final.
Sentiren renou a l'entrada de la casa i el ratolí ciutadà va fugir per amagar-se i el ratolí de camp el va seguir al mateix forat.
Acabà el renou. El perill havia passat i els dos amics sortiren del forat i tornaren a la catifa plena de menjar:
- Acabem la menjada! – va dir el ratolí de ciutat.
- Ni t'ho pensis! – respongué el ratolí de camp – Bon profit et facin els teus fastuosos àpats! Però no et tenc enveja! En el camp m'aliment amb més tranquil·litat i comoditat i sense que ningú m'inquieti! Adéu, amic! Perquè els plaers amb patiment no em fan profit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada